Vacances!!!

Porto 20 anys treballant a urgències en un hospital de Barcelona, “de cuyo nombre no voy a acordarme" je,je,je...Estic de vacances!!!
Durant aquest temps he anat creixent paset a paset.
Quan vaig entrar els crits, l’agressivitat de la gent en feien tremolar.
Durant aquests anys, he après psicologia a controlar el to de la veu, a tenir paciència, a segons quines situacions  no mostrar cap expressió per no exaltar aquella persona conflictiva, a controlar situacions que poden arribar a ser realment agressives i procurar no perdre els nervis si arriben.
He rebut amenaces, insults entre altres coses i algunes de molt fortes.
La meva feina fa que practiqui la paciència, la temprança, l’amabilitat i el no jutjar la vida dels demés.
He aprés que: "Hay otros mundos pero todos estan en este" que es veu que es una frase de Paul Éluard
i que jo la conec per la pel·lícula Blade Runner. Hi han altres versions de vides i d’experiències i totes estan succeint ara mateix, distant a la nostre.

Últimament intento no caure en el parany de la negativitat.
Hi ha poques coses que no suporto de la gent i son l’egoisme (Yo,yo,yo,ya,ya,ya) la poca empatia que mostren alguns envers els altres i la mala educació.

Però quan alguna d’aquestes persones marxa del servei demanat disculpes pel seu comportament, crec que he guanyat una guerra particular.

I quan algú em pregunta si m’agrada la meva feina, dic que SI !!!
Agraeixo a la vida que m’hagi portat fins aquí, agraeixo tenir els companys que m'ha tocat tenir.
I especialment les meves"nenes" per que d’elles també tinc coses que aprendre.
Igual que he aprés durant aquests anys de totes les persones que formen l’equip del centre on treballo.
Es curiós quantes històries personals i tant diverses, en un lloc tant petit !!
Estic de vacances però sóc qui sóc, en gran part gràcies a la meva feina.

Obre els ulls,mira i sigues feliç.

Tanca els ulls, puja el cap, obre els ulls i mira això.

Tu creus que necessitem tant?

En un lloc així i sota aquest firmament

 no creus que es pot ser feliç i viure en pau ?

Per que, tant? Si no cal!!

____________
Reconec que no es la foto perfecte, però l'he agafat carinyo aquesta composició que vull tornar a repetir, però em van sorgir aquestes paraules al cap i no m'he pogut estar, en publicar aquesta entrada.
Si voleu podeu veure la versió d'en Jorge,, us convido a visitar el seu bloc.

Locos por las galáxias.

I com es deia a la pel-licula: ¿Quién es más loco, el loco o el loco que sigue al loco?"
En aquest cas: ¿quién es mas loco? el loco que sigue a la loca o la loca que sigue al loco o... la mujer del loco por seguir a la loca y al loco, aggg. 
Ai, carai!!! ara no se, si aixó  sembla ser de Star Wars o més aviat el guió de "Una noche en la ópera"
Serà millor que ho deixi estar i us mostri la fotografia que vaig fer amb  la companyia d'en Jorge i la seva SANTA dona en "una noche de verano".

Si si,varem passar la nit fent fotografia nocturna, a la muntanya. 
Que trio de locos!!! 
Gràcies Núria per acompanyar-nos aquesta vegada. 
Ara que, no se que em diu que després d'aquesta...una de dos ...o no ens acompanyes més o no em tornes a deixar el marit.
Un petó guapa! 

Recordant Barrika.

Un lloc,amb bona vista. A sota una platja molt fotogènica del passat estiu.
Que va quedar soterrada. Guardada per altres ocasions, per tornar-se mes bella, encara.
 No vaig tenir ocasió de fotografiar amb tot els seu encant la platja de Barrika, però qui sap potser la propera vegada, m'espera més bella, mes bonica…

Vaig poder fotografiar una tempesta, encara que no el resultat no es del tot satisfactori, pel meu gust.

Impregnació

M'agrada estar en contacte amb la gent i no les relacions virtuals que avui dia s'estan implantant amb el WhatsApp entre altres.
Per que m'agrada mirar als ulls de qui tinc al davant.
M'agrada notar les vibracions que les persones transmetem en un gest, en una mirada o en un suspir.
Notar sense dir res,l'alegria, la mel.lanconia, la tristor, la preocupació.
M'agrada veure que les meves paraules seveixen de recolçament o no... sense dir res també es pot recolçar algú, el fet d'estar allà ja serveix.

Fa uns dies em vaig sentir complice amb una persona.Va ser molt poca estona, un moment de res. Potser no la tornaré a veure mai més però la cara i les expressions li van canviar i  no va ser per mi sola, li van canviar pel fet d'estar amb contacte amb gent.
Veure i notar això, es una maravella que la virtualitat no podra donar mai.
M'agrada estar en contacte amb gent positiva per impregnarme de la seva alegria.

 Això va per vosaltres "Gent de Tudela" :)

Esther y su mundo

"Esther y su mundo" va ser un còmic.Autor Philip Douglas amb il.lustracions de Purita Campos.
Potser soc un clar reflex del personatge d'aquells còmics??

 Aquí va la meva història:
"El mon d'Esther"
D'aquesta vida aboliria els diners  que ens porten tants problemes.

Instauraria l'intercanvi i els favors.

I cada país produiria  productes que els intercanviaria amb els productes d'altres països,es a dir els productes tindrien denominació d'origen.

Seria un món on tothom seria servit per tot tothom.

Però es clar  que això es "el món d'Esther" un món irreal, políticament i econòmicament incorrecte per tots aquells que els hi atrau l'avarícia, el poder i l'especulació.Per totes aquelles persones cobdicioses i egoistes que prefereixen que aquest món es autodestrueixi enlloc de fer-lo ideal per a tots on no existiria ni primer ni tercer món.

En el món d'Esther seria ric qui més favors estigues disposat a fer.

Començant pels governs i continuant per les persones.

Com he dit potser soc un clar reflex de la protagonista del còmic i faig volar massa la meva imaginació.
Evidentment aquest mon te una estructura econòmica i política ja molt consolidada,que no canviarà per culpa de la cobdícia humana.
Ja he fet volar prou coloms per avui!!! fins la propera.!
_____________
Serà que els temps que corren m'estan afectant massa i la fotografia l'estic deixant una mica per banda.

Però no us penseu, la fotografia i jo anem juntes ja per sempre. :)

La fotografia que pujo l'explico: La roca representa el món consolidat, egoista i cobdiciós.

L'aigua sedosa representa el meu món ideal, un somni, un...fer volar coloms un fum que es dissiparà.

Vivències eternes.

Un dia fa un munt d’anys,anava conduint pel carrer Major de Gràcia.

Mentre esperava que el semàfor es poses en verd, una petita abella es va entretenir volant pel  retrovisor del meu cotxe.Em vaig quedar envelada mirant el seus moviments pensant, que bonica visió,això només ho gaudeixo jo!!

El meu pensament durant el camí va ser: “hi han persones que estan tan ficades en els seus problemes diaris i de rutina,….que no veuren aquestes petiteses, que omplen tant.

I vaig agrair a la vida que em dones aquesta sensibilitat com per tenir d’aquestes vivències, que altres persones les qualificarien de immadures. Va  passar en segons però apreciar el vol d’aquella petita abella,em va alegrar el dia.

No recordo quin estat d’ànim tenia en aquell moment. Ja fa molts anys i encara ho recordo, carai com afecten algunes petites coses.

Uns anys més tard vivia en una casa amb jardí, en ell tenia una gran magnòlia,preciosa,tan alta o més que la casa.

Be, estan allà sola en silenci va apareixia un colibrí. Vaig pensar un colibrí aquí???

Em va estranyar moltísim però el seu vol i forma eren molt semblants. Em vaig quedar quieta observant el seu moviment. Maleint no tenir la càmera a ma, pensat “ si pujo a buscar-la em perdré aquest moment i quan baixi ja haurà marxat” així que em vaig quedar  a gaudir del seu vol i del regal que m'oferia la vida.

De vegades val la pena sacrificar una  fotogràfica i viure un moment etern.

Aquestes dues imatges les guardo en la (meva) memòria,que espero que el Sr Alemany no em vingui a robar,mai.

 ___________

N.A: L'imatge es per il.lustrar el relat del record, no per res més.

El primer cop.

Sempre hi ha un primer cop.
El primer cop que vaig a l'estany de Sant Maurici, el primer cop que veig els  Encantats i el primer cop que faig una panoràmica combinant tres fotografies. 
I dic que es el primer cop per que he de tornar, a veure el bosc immens d'arbres gegantons.
He de tornar a sentir la força de l'aigua cristal·lina que corria camí  cap al mar.
He de tornar a sorprendre’m al veure a 3 metres de mi un cérvol, mirant-me mentre feia... "un riuet".
He de tornar a veure aquella colla de cérvols que la petita i ràpida Nuca en un descuit nostre,s'escapar al sentir la seva olor a perseguir-los i  amb la seva corredissa verem poder apreciar en mig gairebé de la foscor el moviment de tota aquella colla camuflada al entorn. Sorprenent!!
I això que al darrer dia, amb la Nuca ven lligada, varem poder veure, dos d'ells al mateix aparcament de l'entrada al parc.
Ja sabeu de tornada,s'ha d'anar amb la càmera preparada ja que els cérvols els pots trobar al mateix aparcament.
M'han quedat pendents unes quantes fotografies...aixì que, he de tornar!