Ja em baixat de les muntanyes, és com tornar a tocar de peus a terra.
Deixes de viure entre núvols i tornes a la realitat diària.
Sembla estrany com mes pugues o t'allunyes del teu dia a dia, mes oblides les preocupacions.
Una sessió nocturna amb les nenes, fa que et tornis nena, vam jugar amb la llum, vam riure i elles van gaudir del cel nocturn que la ciutat i la contaminació de llum els hi priva gaudir.
Aquest estiu sense buscar fer res diferent ha resultat ser ben diferent, emocionant, amb bona companya i coneixent gent força interessant, gent que teníem al costat de casa però que la vida havia decidit què encara no era el moment de conèixer-la.
Ara a peu d'entrada he afegit un barem on podeu valorar la fotografia anònimament.
