Amiga

La boira envolta els arbres, les muntanyes i el bosc.

Com el caliu d’una família que t’envolta en una abraçada d’amor.

Gràcies amiga per compartir novament aquest caliu que sempre m’ha faltat.

Tens un gran tresor, gran i bonic.

Gràcies amiga per apropar-me i donar-me aquest caliu.

El meu agraïment a la “gran mare” (no diré el nom ;) ) expresses molt d’amor, i m’emociones quan parles.

Per que hi ha persones que només tenen paraules boniques per a tothom.

Per que hi han persones senzilles, que sempre tenen un somriure per a tothom.

Per que hi ha persones que tenen un petit detall, a desconeguts sense demanar res a canvi.

A totes dues un gran petó i una forta abraçada.

El camp

Una nova sortida amb en Pepet.
Aquesta vegades anàvem una mica perduts el plan B no estava del tot clar i vàrem tenir que improvisar.

He de agrair en Pepet la seva paciència, vaig estar fent experiments que he de continuar perfeccionant, potser aviat mostro algun dels resultats ¿?

Mentre m'ho penso, us deixo la meva versió d' aquest arbre que varem compartir.

El bosc i la vida

Cada vegada que sento que un bosc es crema m'entristeixo.
Hi ha gent que no sap que el bosc es fràgil, que per no res anys i anys de bellesa desapareix????
que hi ha vida dins el bosc que es destrueix i aquestes persones irresponsables no li donen importància ....
Persones inconscients!

Tots formem part de la terra. Vivim de la terra, no som res sense la terra, sense els animalons que formen part d'ella per molt petits que siguin,el més petit microorganisme es important!!
Hi ha gent que no pren consciencia!!!
Cada vegada que crema un bosc penso en la vida que es crema....
Tots som importants...

Tots ens em de respectar.....
Si no respectes el teu entorn, NO et respectes a Tu mateix....
Persones inconcients!!!! 














El meu recolzament a tota la gent que esta patitn aquesta situció.

Transportada al passat.

No se que tenen  aquests llocs,carregats d’història que fan que la meva imaginació voli al passat.

Allà dins envoltada de pedres que transpiren història, que al seu moment varen ser protagonistes del nostre passat ,allà, estesa a terra mirant el cel, imaginant veus vaig ser transportada a altres èpoques.

Ara a casa processant les fotografies m’ha adono de l’estat d’abandonament del lloc.

M’agraden aquests llocs així tal com son i no restaurats ,ja que per a mi un lloc rehabilitat perd la força que el temps li ha atorgat, però si que m’agradaria que els seu entorn estigues prou conservat, net i li donés el protagonisme que es mereix.

He gaudit novament de la companyia d’en Pepet feia temps que no coincidíem, ja tocava.

Es curiós però sempre que surto amb els amics, es com viure una petita aventura,com les que vivien els protagonistes d’aquells llibres que llegia quan era petita.

Avui podria titular aquesta nova aventura com: “los dos y el misterioso monasterio”

o crec en Pepet preferiria : “los dos y el secreto de la abadesa”.

Reflex

Els teus ulls son un mirall,

on veig el meu reflex,

on trobo la pau i em sento a casa 

m'agraden per ser meu mirall.

Parlant de llamps...

Com un petit oblit...pot arribar a donar una gran sorpresa.

En la motxilla, hi ha una petita butxaqueta, no se com, ni per que la vaig obrir, ahh si !!!

aquí esta l'altre targeta. Vaig a mirar si te fotografies ....ui que es això!!!

Parlant de llamps, ves per on!!!

Miraré novament la motxilla, potser hi trobo una nova butxaqueta, amb una nova sorpreseta.

Potser la vaig oblidar per que en aquell moment, no em va convèncer, però ara es veu que l'he mirada amb uns altres ulls.
Fotografia presa l'Octubre de l'any passat.

Per un segon!

Era a casa havia quedat dormida em van despertar els trons, vaig agafar tot l'equip i cap el cotxe!!!
L’espectacle era servit!
Els llamps eren a la part dreta de la imatge...i per un segon així que la càmera es va tancar...llavors un llampec va sorgit al costat de l'Arc de Sant Martí... ohhh, agg... demanava i demanava a la mare natura una nova oportunitat, però no me la va concedir.

Us deixo amb unes paralues que he lleguit  i que defineix el que he gaudit aquests dies:

" Ver un mundo en un grano de arena,

y un cielo en una flor silvestre.

Tener el infinito en la palma de la mano

y la eternidad en una hora"

William Blake