Ara algú em dirà, "nena on t'hi fiques!"
Si ho se, però com sempre dic:
-Ho faig o em quedo a casa tancada sense fer res?
Que difícil es fer-se fotos a una mateixa!
Ara qué millor així, desenfocada ja que sempre surto molt malament a les fotos.
:)
La tempesta venia per darrere, tronava, les cortines d'aigua les veia apropar-se. però vaig tenir temps suficient per captar aquesta ambient abans que comences a descarregar allà on era jo.
La llum m'atreia i vaig apurar fins l'últim moment.
Recordo molt bons moments en aquesta cova, també en tinc algun record no tant grat però la cova no en té la culpa jeje
ResponEliminaCom ja t'he comentat te'n recomanaria una segona visita més extensa... ;-)
Un petó.
Si algun dia tornes fes m'ho saber!
EliminaSeria xulo anar mes endins.
Petons.
Me encanta la ambientación de la tercera. Un saludo
ResponEliminaSi, las luces fueron una maravilla.
EliminaSaudos.
Qué hermoso ese pardo verde de la primera con ese fondo de montañas nevadas y ese cielo que está diciéndote gritos que te pongas a cubierto.
ResponEliminaUn abrazo
Quise decir prado
EliminaAi,estos teclados!
ResponEliminaPues no si estaba muy pendiente de sus gritos jajaja.....estaba atenta de lo que me venia detras pero fascinada por lo que tenia delante. :-)
Un abrazo.
Aquestes estalactites em fan pensar amb els rellotges fosos d'en Dalí :-)
ResponEliminaLa darrera m'agrada molt, especialment el corriol marcat en el prat i les fulles a contrallum. Una abraçada
La natura inspira a artistes.
EliminaEl Parc Tudela,va ser inpirador per Dalí.
I en Gaudí entre altres coses les coves de salnitre a Collbató.
Una abraçada.
Jo, com el Jose, trobe la tercera molt xula. Bon ambient. Espere que portares paraigües :-)
ResponEliminaNo em vaig mollar.
EliminaMolt maques.
ResponEliminaJo també vaig estar fa poc amb la meva dona i la meva filla, però gairebé totes les fotos que vaig fer eren de tipus familiar.
Un lloc preciós.
Salut.