Quant jo no col•laborava a Montphoto pensava: "S'ha acabat el Fest, ara aquesta gent de vacances fins un mes o dos abans de la nova edició. Ingènua!!
Des de dins les coses és viuen d’una altra manera.
Des del minut 0 i molt abans, l’organització ja pensa en el següent Montphoto.
Montphoto està actiu tot l’any.
Muntem i desmuntem exposicions amb les nostres mans, no se'ns cauen els anells, no paguem a ningú, no per que siguem masoques, no hi ha recursos suficients.
Busquem aquests recursos, quadrem els comptes d’un any per un altre.
Imprimir, editar el llibre i fotografies del concurs, buscar llocs i aliances per exposar.
Donar visibilitat a Montphoto i els seus patrocinadors.
Ser atractius, per a tothom, realitzar entrevistes, editar vídeos no els fem fer, els fem nosaltres per què no hi ha recursos, estan fets per col•laboradors sense ànim de lucre i per amor a Montphoto sense rebre res a canvi. BE si! rebem però no pas material.
Col•laborem perquè aquest gran “tinglado” funcioni a baix cost i fet per persones voluntàries.
Hi ha persones darrera l’organització.
Tots iguals i això ho te molt clar el nostre president. Tots som iguals de matxaques (per no dir masoques!! Ja,ja,ja).
Intentem sortir a la premsa, estar presents als millors certàmens sempre lluitant per tenir qualitat per que volem un Montphoto de qualitat.
Treballem per què surti be el concurs, l’exposició, el llibre, els tallers, els cursos i el Fest amb qualitat i prestigi, que tot surti be i funcioni a la perfecció.
Lluitem per no perdre el nord i per ser el Montphoto familiar i amic que ens caracteritza i ens fa genuïns.
Rebem crítiques de vegades molt dures, també felicitacions.
Les crítiques no les obviem, ni oblidem, les estudiem per fer-nos millors.
Som persones i ens equivoquem.
Jo convidaria a qui te dubtes que s’impliqui durant un any en l’organització i és faci col•laborador, asseguro que no és gens fàcil és una lluita constant, sobretot pel president.
Convido a qui tingui dubtes s’impliqui totalment col-laborant, la seva perspectiva canviaria radicalment.
Jo titularia Montphoto:“buscar, buscar, buscar, lluitar,lluitar,lluitar”.
Aliances, col•laboradors, patrocinadors, visibilitat, prestigi, jurats, opinions,espais, tot això no és fàcil. Des de fora pot semblar senzill... no ho és.
Any rere any Montphoto creix, i no només per fora sinó també per dins.
Creix en recursos humans, el seu equip és lluita, és estimació, és una joia.
Montphoto són també aquelles persones amigues.
Gent amiga, sense ànim de lucre què estan allà disposades sempre a ajudar-nos així que les necessitem.
Penso que Montphoto és això, una gran família.
Una família de lluitadors.
Gràcies Esther, no tenia ni idea de l'embergadura d'aquest concurs. Des de fora si que es veu un gran nivell i una més gran profesionalitat. Fins i tot acolloneix una mica participar-hi, t'ho dic perquè persobalment m'he proposat treballar per poder-hi enviar algun dia algun treball. Una abraçada
ResponEliminaEls participants sou els que feu que això existeixi, aixi que t'animo a que facis aquest pas.
EliminaT'espero a l'edició 2015!
Una abraçada.
T'has fixat que les teves millors creacions són quan estàs mig adormida??? :-)
ResponEliminaSegur que tota la feina que esteu fent acaba sent de molt profit.
Per cert, quina montanya és aquesta?
Es al Circ de Pineta.
EliminaBones vacances!
Aquesta montanya es diu La Capilla, i és als "Plans de Lalarri", Pineta, Bielsa ;-)
EliminaGràcies Chabier per la teva aportació!
Elimina¡Muy interesante reflexión!
ResponElimina¿Dos meses para organizar un concurso? estaría muy bien :) pero como bien explicas, la realidad es muy distinta.
El concurso, como dices, conlleva muchísimo trabajo, muchas horas, mucho esfuerzo. MontPhoto se construye día a día, durante todos los días del año. Pero aquí estamos, porque queremos, porque nos gusta, porque disfrutamos, porque nos encanta y creemos en este proyecto que lleva ya 18 años, que no son pocos!
Es un lujo la cantidad de fotografías fantásticas presentadas al concurso en cada edición, y sus protagonistas: los fotógrafos, y las historias que hay detrás de cada imagen. El poder vivirlo, sobretodo en el Festival, es un verdadero placer. Y al final del día, el trabajo y el esfuerzo, son lo de menos.
Pienso que somos unos privilegiados, contamos con el apoyo de colaboradores, asesores, jurados, amigos…que se involucran voluntariamente en la organización, sin más pretensión que ayudar, y colaborar en aquello que nos apasiona a todos: la fotografía de naturaleza.
Habrá concursos con más recursos, otros con menos, pero nosotros es lo que tenemos, y debemos procurar incrementarlos año a año.
Los verdaderos protagonistas de MontPhoto son las personas que nos siguen, los amigos y participantes. Sin ellos, nada de esto sería posible, y el trabajo y esfuerzo, sin ellos, no tendría sentido.
Aprovecho esta entrada, para dar las gracias a todos los que año a año van siguiendo el concurso, a los que van participando, a los que se lo van pensando :). Participantes nuevos, asiduos, esporádicos…gente que vive la ilusión del concurso participando con sus imágenes más preciadas ¡muchas gracias!
Críticas, siempre ha habido, y siempre habrá. Como dices, de todas ellas, se aprende mucho. Para mí, si MontPhoto se caracteriza por algo, es justamente por esta capacidad de saber escuchar y aprender. La competición se nutre y evoluciona, edición tras edición, gracias a las aportaciones de todos.
No te negaré, que en los momentos más complicados y de más estrés, a uno pueden no sentarle demasiado bien, pero de todas ellas, dejando a un lado lo personal, siempre hay algo que aprender. Y aprendemos más de las críticas que de los elogios.
De elogios, en algunas ediciones hay más, en otras menos…pero me quedo con ser siempre íntegro, y procurar hacer las cosas siempre lo mejor posible, con el cariño y respeto que MontPhoto y sus participantes se merecen.
Un besazo!
Mónica
Si Mónica,estoy totalmente de acuerdo contigo.
ResponEliminaSin duda los grandes protagonistas son los fotógrafos que participan y escuchar la historia que tiene cada foto detrás explicada por el propio autor, cuando nos encontramos en el Fest Montphoto es emocionante.
Sin ellos Montphoto no existiria esta claro.
Justo por eso Montphoto es tan familiar y especial (al menos para mi) por que durante unos dias al año todos nos encontramos allí, en el Fest y hablamos de lo que tanto nos gusta, fotografia y naturaleza teniendo la oportunidad de conocernos más a través de esas grandes obras.
Petons!