Els xiulets i l'amic perdut.

Quan surto amb algú a fer fotografia sempre penso:  "He de comprar dos xiulets".
Ja en tinc un però no se on para, en el seu temps vaig pensar ; "l'agafaré per si alguna vegada em passa qualsevol cosa a la muntanya i no tinc cobertura al mòbil"
Però si no se on és, ja veieu quin servei em fa, oi?

Aquesta última vegada, ens hagués anat molt bé a en Pepet i a mi tenir-ne dos, quan t'engresques fent fotografia ja et poden cridar i cridar, estàs tant centrat que perds l'amic.
Tant l'un com l'altre anem a la nostra, un agafa un camí, l'altre, un altre i si de cop i volta es posa a ploure i creus que la sessió ja ha acabat, llavors és quan tornes a la terra i penses: "ostres i ara on estarà aquest noi!?"

Fas quatre crits pensant que molestaràs la tranquil.litat dels animalons i al no obtenir resposta  decideixes anar cap el cotxe. Arribes i el company no hi és, "tooorna cap enrere que segur que pel camí el trobes" i allà lluny entre la boira comença a dibuixar-se una figura coneguda amb un trípode a les mans.

La figura que és veu al fons d'aquesta imatge és en Pepet engrescat fent fotografies.

He de pensar en comprar dos xiulets!
:)