El mateix lloc dos dies diferents.
De vegades un dia desllueix més que un altre i encara que cada dia és diferent, cada un te le seva pròpia essència.
Com les persones, cada una té allò que la fa diferent.
Potser una persona llueix més que una altra, però no deixen de tenir cadascuna la seva pròpia essència.
Totalmente de acuerdo...
ResponEliminaUna fotografías realmente preciosas Esther...
Un saludo.
Saludos Raúl, gracias por pasar y comentar.
EliminaSe'm fa difícil escollir, em demano la bellesa combinada, de la primera el cel misteriós i de la segona les boires desfetes i arrapades al terra ;-) Una abraçada
ResponEliminaHola Esther,
ResponEliminaEvidentment em quedo amb la segona, el que hi va haver abans i sobretot lo de desprès.. ;-)
Un petó
Eduard, Pere,
ResponEliminaJo em quedo amb la segona, aquella tarda em vaig quedar amb ganes de més, però no va pogué ser, les boires que acariciaven el terra, la combinació dels colors verd,blau i blanc, em va encantar.
En una propera sortida hauré de demanar "al suprem" què em fabriqui un ambient semblant.
Abraçades.