El primer cop.

Sempre hi ha un primer cop.
El primer cop que vaig a l'estany de Sant Maurici, el primer cop que veig els  Encantats i el primer cop que faig una panoràmica combinant tres fotografies. 
I dic que es el primer cop per que he de tornar, a veure el bosc immens d'arbres gegantons.
He de tornar a sentir la força de l'aigua cristal·lina que corria camí  cap al mar.
He de tornar a sorprendre’m al veure a 3 metres de mi un cérvol, mirant-me mentre feia... "un riuet".
He de tornar a veure aquella colla de cérvols que la petita i ràpida Nuca en un descuit nostre,s'escapar al sentir la seva olor a perseguir-los i  amb la seva corredissa verem poder apreciar en mig gairebé de la foscor el moviment de tota aquella colla camuflada al entorn. Sorprenent!!
I això que al darrer dia, amb la Nuca ven lligada, varem poder veure, dos d'ells al mateix aparcament de l'entrada al parc.
Ja sabeu de tornada,s'ha d'anar amb la càmera preparada ja que els cérvols els pots trobar al mateix aparcament.
M'han quedat pendents unes quantes fotografies...aixì que, he de tornar!