diumenge, 5 de febrer del 2012

A ulls d'ocell


Sempre he envejat als ocells, per tenir una visió privilegiada.
Volar sentit només l'aire en silenci.
Aquesta fotografia em fa apropar-me aquesta sensació de silenci i llibertat que gaudeixen els ocells.

10 comentaris:

  1. Una imatge preciosa. I aquesta sencació crec que és la que busquem tots els amants de les muntanyes. Sentir-nos com ocells.

    ResponElimina
    Respostes
    1. El fet es d'estar en contacte amb la muntanya,en la nutura, sobretot els de ciutat que no la tenim tant a l'abast.
      Salut Ramón.

      Elimina
  2. Qua guai aquest núvol separant el nivell superior i l'inferior de la foto. Veig aquesta imatge en B/N.
    Un petó :-)

    ResponElimina
  3. Molt bona... m'agradaria inclús veure-la en gran

    ResponElimina
  4. El Berguedà no te secrets per tu ;)
    Un petó!

    ResponElimina
  5. molt maca! podria esser que aquest plaer de semblar un ocell l'haguéssim tingut plegades? La imatge em sona! Molt encertat el títol! Una abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si, Montse va ser aquell dia, allà dalt, aquella matinada,je,je,je.
      Una abraçada!

      Elimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...