Hoy he robado el
título del blog a un amigo, espero que lo entiendas!
Una fotografia es pot fer amb qualsevol càmera
i a qualsevol lloc.
Aquí o allà, a casa o fora de casa. La fotografia és a reu
a qualsevol racó.
No cal viatjar, no cal tenir més o menys, no cal plorar
ni envejar, només cal mirar i gaudir del que fas i del que veus.
I ho dic jo que no sóc una gran fotògrafa,
pero si se prou com per dir que allà on miris, si mires be amb els teus ulls, veuràs
el que no veuen els demés i llavors seràs original i expressiu.
El problema és un mateix que es trava pensant
que no és prou bo com algú altre i aquesta trava és la que fa que la teva ànima
no es reflecteixi en la teva fotografia.
Si penses amb les fotografies d'altres faràs
la foto d’altres.
No pensis. Deixat
anar i faràs la “teva pròpia fotografia”
Això si, si no tens possibilitat de una càmera
concreta, hauràs de fer la fotografia que ella et permeti.
Evidentment, mai podràs fer segons quines fotos si
no tens l’equip adient.
Toca de peus a
terra i adaptat el que tens, gaudeix i fes “la teva fotografia”.
No diguis que els demés posen terra sobre la
teva teulada, digués: “sóc jo mateix qui posa terra sobre la meva teulada i
em faig la trabanqueta".
(Pensaments).
Ja, ja...ya somos dos reflexionando.
ResponEliminaTu reflexión recoge muy bien lo que es la fotografía contemplativa.
Un abrazo
:) Un abrazo.
EliminaAbsolutament d'acord i afegiria de no tenir por a experimentar a partir d'una bona base tècnica.
ResponEliminaExperimentar és descobrir, descobrir és evolucionar...
EliminaQue seria de nosaltres sense Leonardo da Vinci? (entre altres)...és que sóc una enamorada de Leonardo :)
Molt d'acord amb la teva reflexió, m'agrada molt!
ResponEliminaGràcies Xavier.
Elimina:)
Compartim el mateix pensament...una reflexió que m'agrada i que sent molt a prop.
ResponEliminaLa fotografia és un moment molt personal...cal gaudir-lo i punt, sentir-lo...
Una abraçada.
Ben dit! la fotografia és un moment molt personal.
EliminaEs tu, la cámera i el que fotografies que en aquell moment és el que t'arriba el cor.
Abraçada.
Crec que tinc un parell d'entrades similars, una la dels "Camins que has de fer sol...o sola...", m'agrada que a la foto i surti un camí, independent de si és més o menys maca, és teva. Celebro molt llegir això i que hagis arribat al punt de escriure-ho i mostrar-ho. Crec que a molts els falta arribar aquí, llavors no és mirarien tant els altres, si estàs pendent tot el dia del que fan els teus companys NO desenvolupes la teva visió ni t'ho passes tant be, contràriament al que em solen dir a mi, que "m'agovio" jejeje quan be farien en centrar-se en que volen ser quan siguin grans.
ResponEliminaMolt bona entrada, m'ha arribat.
Un petó.
Quan vaig començar a fer fotografia intentava obtenir la fotografia dels mestres per aprendre i captar la tècnica.
EliminaBuscava obtenir la recepta del mestre cuiner per que el pastis em sortís tan gustós com ell.
Un cop dominada la tècnica s’ha de deixar de mirar el mestre i començar a mirar amb els teus propis ulls. Deixar que els altres facin la seva foto i tu fer “la teva foto” potser arribarà o no, però és “la teva foto” si pretens ser o fer el que fa algú altre m'atabalaràs, et cabrejaràs primer amb tu i de rebot amb els altres i això no és bo.
S’ha de deixar de mirar els altres i començar a gaudir.
Per això vas comprar la teva primera càmera! Per a gaudir!
Un petó.
No sé on són els altres, jo ara mateix estic entretinguda amb orugues, crisàlides i papallones.
ResponEliminaDiria que em passo el temps fent les meves fotos :-)
Potser per això l'important és que les fotos que fas t'agraden i et satisfaguen a tú mateix, independentment del que pensen els altres. Sobretot tenint en compte que no ens guanyem la vida amb això :-)
ResponEliminaJa em comenceu a fer por tots plegats amb tantes reflexions ;-).
ResponEliminaMalgrat estic d'acord amb moltes de les teves reflexions, jo dec esser més simple.:-)
Gaudeixo de les imatges dels mestres però mai penso en fer-les iguals.
Gaudeixo del temps que dedico a fer fotografies. Si em surten bé ,genial, si no , ostres que bé que m'ho he passat fent-les.
Però ara mateix, no recordo ben bé si tu o un que coneixem, m'ho heu criticat a vegades? ;-)
Si una afició deixa de ser un plaer, un relax... per mi, ( i dic per mi) deixa de ser una afició i es converteix en un altre cosa.
Veus, m'has fet arribar a la conclusió que sóc feliç en la meva simplesa! :-)
una forta abraçada
Nois i noies, trobo be fer reflexions siguin simples o no.
ResponEliminaPero alguns som mes competitius o mes perfeccionistes que altres i volem trobar l'ingredient secret del pastis....jo je gaudit cada pas que he fet,buscant la tècnica que debia aplicar en cada fotografia per mi era com un joc.Esbrinar un secret guardat en les dates exif.
Com trobar la fórmula de la pociò.
Els grans mestres pintors varen començar imitant el seus mestres,varen esbrinar la pigmentacio dels colors,la llum,la perspectiva fins arrencar el vol per si sols.
Ara,tot i que encara he de continuar aprenent i no pretenc arribar a ser una gran fotògrafa,
ja no em cal mirar altres mestres.
Potser peco de perfeccionisme pero fins ara he gaudit esbrinant disseccionant la fotografia i ara seguiré gaudint...fent el que faci ,agradi o no.
Sobretot gaudiré de la natura que és la meva musa.
Sempre he estat una mica "rara"jejeje.
Abraçades.
Ahhh tambe he gaudit molt d'aquesta entrada i dels vostres comentaris.....hauré de fer més reflexions!!!
: )
Aquest és el camí Esther. Més enllà de que la temàtica agradi als altres, ets tu qui ha de disfrutar (si no pleguem) i anar seguint el camí que algunes vegades es farà sol, d'altres acompanyats, a vegades més lent en l'assoliment d el'aprenentatge altres amb més facilitat i rapidesa però sempre, sempre t'ha d'omplir a tu el que fas.
EliminaSalut!
Boniques reflexions.
ResponEliminaCal gaudir d'allò que es fa.
La foto t'ha d'agradar principalment a tu. Si agrada a algú més doncs millor que millor.
Salut.