Aquesta fotografia va ser així, a un sol tir.
Un cop feta ja no hi va haver mes oportunitats, la tempesta va acabar.
He hagut de retallar la foto, vaig plantar el trípode dins el cotxe sense sortir (una te respecte als llampecs) sense nivell ni tant sols vaig mirar si estava ben enfocada, tenia el pressentiment que arribava tard i vaig disparar.
Es podia haver millorat, però se'm va escapar l'oportunitat.
És una fotografia on les condicions son difícils de repetir, així que he decidit anivellar el Pedra i passar per l'estisora la fotografia.
P.D. Les tempestes sobre el Pedra se'm resisteixen encara que seguiré insistint!!!
És un repte.
La foto és xula, si que seria espectacular si haguéssis enxampat algun llampec, però mantenir els reptes és bo... una abraçada
ResponEliminaAixí estaré mes motivada per la propera tempesta!!
EliminaUna abraçada.
Amb un llamp a l'enforcadura seria la "foto" però com deia no fa gaire, sense sort per molt que hi posem és molt difícil i els llamps ho son, no capturar-los sinó capturar-los al moment i lloc oportú. De totes maneres l'imatge és dramàtica i em recorda una nit a Alps on em va passar el mateix ;-)
ResponEliminaMe l'has treta del cap??!!! jajajaja aquesta és la meva foto somniada!
EliminaEncara que em conformo amb uns quants llamps embolcallant el Pedra.....poca cosa!!! jajajaja...
Bones vacances, petons.
Esther, aquesta foto somiada estic segur que algun dia arribarà.
ResponEliminaSi mes no, gaudiré dels intents!!
Elimina:P