Montse,m'has inspirat!!
Les pedres que trobem pel camí les hem de pujar o retirar, plantar-nos sobre elles, mirar cap endavant i llançar-nos de cap en aquest cas, en altres seria continuar el camí.
Aquesta fotografia la tinc a fotonatura.org, en la pulidora, així que si algú vol passar, també pot deixar la seva opinió,allà.
complimenti,passare da qui è sempre una gioia per gli occhi....
ResponEliminaUna foto diferent, sense estridències, bona composició, tot i que m'agradaria veure mes la roca en forma de punxa que queda al mig.
ResponEliminaAixò promet...
Un petó!
Grazie mille,Sabrina!!
ResponEliminaBenvenuti nel mio blog,la vostra e interessante,un altro visione.
Salute,Ciao!
Si ,oi? perd protagonisme per la boirina de l'aigua ;)
ResponEliminaGràcies Pere!
Un petó!
Bones textures, Esther, si bé jo també crec que t'havies d'haver apropat més a la roca punxeguda.
ResponEliminaAbraçada :-)
Em va atraure l’aigua que es colava entre les roques,al apropar-me,no hagués entrat o si però amb una bona remullada, la temperatura era com per aprofitar.
ResponEliminaEs un lloc on podem,anar fàcilment,Pepet, estudiaré millor el terreny,la propera vegada.
Una abraçada!
no crec que t'hagi inspirat, tu t'inspires sola!!!! La trobo genial!
ResponEliminaUna abraçada Montse!
ResponElimina:)