La Montse i jo vàrem passar una bona estona, fen fotos en aquesta platja, anàvem amb el desig de una preciosa posta de sol, però com tots els dies que vàrem passar per la zona,no vam tenir la sort, novament la boira que venia del mar,el cel era pla i gris.
Fotografiar l'aigua es entretingut, almenys per a mi,ensisador, t'hi estàs temps, esperant l'onada que faci un dibuix, bonic, en el seu recorregut.
Em va atraure l'atenció aquesta paret, forta, robusta, aguantant les sotragades el mar i vaig voler captar el recorregut, subtil del aigua, en una velocitat lenta,una llàstima el cel pla.
Ja m'ho va explicar la Montse!!
ResponEliminaQuin descobriment!!
El lloc es màgic i quina força!!
Un petó!
Pere, el mar estava en el seu punt, ens va fallar,el cel.
ResponEliminaAllà hi han racóns,per estar-s'hi, hores,hores i hores.
Un petó!
Ha estat un plaer descobrir els teus paisatges.
ResponEliminaMe'n alegra Manel.
ResponEliminaTens un bloc,molt elegant, m'agrada
el seu format i (es clar) el seu contingut, et seguiré.
Salut.
Ja hem comentat que ens hem d'adaptar a les circumstàncies, i més si el lloc és un dels que no podem repetir amb facilitat. Realment el mar en el seu punt. El cel el que hi havia.
ResponEliminaSalutacions :-)
Si Pepet, ens em d'adaptar i gaudir del moment, encara que el temps el tinguem girat, quan voliem núvols teniem cels clars i quan volien,postes de sol teniem,cels plans.
ResponEliminaEns em de adaptar...grrrr.
Salut!
La veritat és que el cel no ens va acompanyar...però va esser un espectacle d'onades, que et puc garantir, jo que sóc de marina, que era digne de viure!!!! Potser de tots els dies, va esser on vaig gaudir més!
ResponEliminaSi Monste un espectacle, que vam gaudir,força estona.
ResponEliminaUn abraçada!