dimarts, 13 de setembre de 2011

La deixo a les vostres mans.



M'estic qüestionant, coses. Fotogràficament parlant, no acabo de.....
No se com expressar-ho, així que.....
Digueu-me, fem una polidora,però, ara no penseu que faré aixó, aqui cada dos per tres,eh???

Serà que, he vist moltes fotos, semblants??
Serà que tots anem al mateix lloc, a fer fotos semblants?
Serà que jo, faig fotos semblants als demés?
Serà que només tinc un filtre marca no ti fixis? i un trípode, ruïnós??
Serà que no ser fer fotografia???No ser aplicar la tècnica??
Serà que estic desanimada??

serà.... que estic donant moltes voltes, a no res???
Aggg!!!





14 comentaris:

  1. .....doncs jo estic bocabadada amb aquesta foto .... ; )

    ResponElimina
  2. Serà que ets cada cop més autoexigent?
    Serà que cada cops veus més les teves limitacions i les vols superar?
    Serà que cada vegada t'agraden menys les teves pròpies fotos?
    Serà que estas avançant en aquesta afició?

    Serà que vas pel bon camí? La resposta es SI, son fases de frustració per les que passe algun i són les que fan que no ens estanquem i anem progressant i millorant.

    ResponElimina
  3. A mi TAMBE m’agraden les teves fotos.
    fotogràficament parlant, no puc parlar perquè no soc fotògraf però post llegui aquest 35 consells, aplicant-los a la fotografia es clar, i con diu el autor fer el contrari.
    bona sor i egoistament parlant continua fen fotos encara que no mes sigui per mirar-les el que las miren aquí.

    ResponElimina
  4. En sembla que no e fet be el enllaç es aquet
    http://juan314.wordpress.com/2011/09/09/35-consejos-para-ser-infeliz-35-tips-to-be-unhappy/

    ResponElimina
  5. La explosión de la fotografía digital como afición y la facilidad con la que podemos mostrar nuestros trabajos a los demás a través de Internet, nos permite tener como referencia a auténticos maestros de la fotografía.
    Esto tiene un efecto negativo-positivo: nos desesperamos cuando nuestras fotos están lejos de lo que buscamos, pero seguimos insistiendo en buscar LA FOTO.
    Cuando una de nuestras fotos no nos termina de convencer, hemos de buscar que ha fallado: la compo, la luz, el DOF....y corregir el error la próxima vez.
    Dos consejos: en una sesión, piensa que solo llevas un carrete de 48 fotos como los de antes, así pensaras más cada foto.
    Y lleva solo un objetivo, a ser posible fijo, así buscaras mejor la foto.
    Animo Esther, nos espera La Tardor!

    ResponElimina
  6. En cuanto a la foto que acompaña esta entrada, es muy bonita: me gusta la composición y el contrate de colores entre el cielo y la arena de la playa. El tiempo de exposición en su justa medida, no me gusta el agua como neblina.
    Solo un pero, horizonte caído a la derecha.
    Saludetes!

    ResponElimina
  7. Gràcies pels vostres comentaris, me’ls guardo.
    Gràcies pels, consells els llegiré, analitzaré, estudiaré, detingudament.
    Gràcies per la vostra visita.

    ResponElimina
  8. El millor de tot es que has reflexionat i t'has qüestionat coses...es un pas endavant molt gran, sense plantejar-se aquests dubtes sobre un mateix es IMPOSSIBLE evolucionar.
    Felicitats!
    Un petó!

    ResponElimina
  9. Sobre les reflexions que fas, suscriuré les paraules del Daniel Arenas al 100%.
    Afegiré una reflexió més. No totes les fotos que fem han de ser una obra d'art. Cada any jo puc fer 3-4 fotos que considere que són especials. La resta poden estar bé, però sempre els hi trobe algun "què".
    Sobre la foto et diré que la veig molt correcta. Potser hagués intentat minvar la llum tan forta del costat esquerre, però això no menysté la imatge.

    ResponElimina
  10. Gràcies, per les vostres opinions, les tinc molt presents.
    Salut!

    ResponElimina
  11. Serà que els estats d'ànim ens juguen males passades, però crec que hauries d'estar contenta, hi ha gent que amb els teus errors i les teves virtuts deu apreciar-te.

    Ànims Esther ¡ ¡ ¡

    Per cert el marca no t'hi fixis és un Cokin de 27 euros, res a dir amb un gel d'aquests de 250.
    Però ja t'he contestat en privat per mi l'important no és la fotografia, l'important són els moments viscuts per arribar a fer-la, be o malament, si surt be me n'alegro si surt malament demà ser`pa un altre dia.

    Petons ¡ ¡ ¡

    ResponElimina
  12. Com t'he dit, coincidim, els moments son el més importants, tenen molt més pes. Una fotografia, es pot tornar a repetir en qualsevol altre dia.

    N'estic contenta de la gent que m'envolta!
    I agraïda per haver-vos conegut!
    Gràcies Jordi,petons i abraçada!

    ResponElimina
  13. Ei!
    Tu saps que justament "les pedres" del camí fan que t'hagis d'esforçar per superar-les per poder seguir endavant. I cada esforç et fa millor!
    Ja m'agradaria a mi fer fotos com la que ens presentes! Vinga ànimsssssssssssssssss!!!!!
    petons!

    ResponElimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...