Un sopar, en el millor restaurant.

Fotogràficament parlant, no va se un èxit,tenia una altre idea,que no vaig complir.
Fins hi tot m'he,estat, plantejant,no pujar cap foto,d'allà.
Per la vista un regal i socialment tota una experiència.
La Montse, li va demanar informació al guarda de Gastelogatxe i ell,ens va convidar a sopar al dia següent,es una persona d’aquelles,que jo ubicaria a Formentera en pels anys 60.



Ens va oferir un bon sopar, que ell mateix va collir del mar,aquella tarda. Ens va reunir al voltant de la seva taula a una colla desconeguda, que vam connectar, perfectament, una parella de nuvis fent-se les fotos amb els seus amics fotògrafs, una parelleta jove, un matrimoni català, un noiet de Barcelona,tots diferents,tots amb vides i ritmes diferents que aquella nit varem,compartir,taula i tertúlia, gracies al guarda.
La posta va ser espectacular,encara que jo,no li vaig treure pou suc,però...em quedo amb el pes, de compartir taula aquella nit, gairebé sense llum, sentint la remor del mar, en un indret de luxe.
Ni el millor restaurant de la zona,podia oferir-me un entorn tant ideal.