Varem estar buscant un raconet bonic,on menjar-nos l’entrapà que havíem preparat,ens va costar.
Després, típic, la nena comença a buscar pedretes per llançar-les a l’aigua i llavors ens adonem on ens havíem ficat!! Tot eren deixalles, sabates, plàstics, ampolles de vidre trencades i no continu, per que hi havia de més fastigoses.
Si la gent,ve al Pantà per gaudir de l’entorn, per que no el respecta? aquesta va ser la pregunta de la nena.
Aquest dia quan vaig estar a les Angles, Formiguères...em vaig estar fixant.
Allà deixen acampar, van famílies,senceres!!!
En tooot, el recorregut que vaig fer, no vaig veure,CAP, deixalla, CAP !!!
La gent respectuosa, amb l’entorn, els animals: les vaques i els cavalls,pasturaven, pel mig de la gent. Animals i persones,anàvem al seu,ritme, la gent gaudia de la muntanya i l’entorn amb respecta !!!
Vaig recordar, com havia vist el Pantà de Sau, alguns racons del Berguedà i de Montserrat, vaig sentir,vergonya i enveja.
Al passar per un poble, les casetes estaven, tant, integrades al bosc, que en un cop d’ull no les veies i si et paraves i miraves més detingudament, hi havien una porrada!! I no les veies,per que tenien la forma i el color dels mateixos arbres i es confonien!!
Per que no respectem casa nostre???
Tant egoistes,som??
Tant, “peseteros”???
La diferència està, bàsicament, en quins llocs es pot arribar en cotxe i en quins s'ha de caminar, ni que siga 5 minuts...
ResponEliminaSempre es una llàstima que facin malbé aquests paisatges, però com sempre dic: Tenim els que ens mereixem.... i com molt be diu el Dr. menys carreteres i menys facilitats d'accés, guarden millor els espais, encara que no sempre es així..
ResponEliminaMaco el moment captat :)
Un petó!
A la part Francesa, esta tot, a l'abast. Serà que la gent respecta més.Els terrenys,no,tenen tanques, ni murs,com nosaltres tenim, tot es mes natural, quina enveja!!
ResponEliminaTens internet?? Apa, bones vacances!
Ui Pere, gaire be, envien el comentari a l'hora!!!
ResponEliminaIi Pere, menys carreteres,ja en tenim prou i medis per recorre el país.
El problena es que sempre volem, més i més i no sabem parar.
Una gran llàstim,sobretot,pels que venen rera nostre.
Un petó!
Esther, viatjar per França és marevellós, un país preciós, molt ben preparat pel turisme, però a la vegada molt ben cuidat i molt net. En aquest sentit estan anys llum de nosaltres. Aixó encara té més valor si tenim en compte que habitualment eé el país del món amb mes turistes.
ResponEliminaPer això la meva enveja.
ResponEliminaI que, només passar, Bourg-Madame, deixes de veure blocs de pisos !!
Recordo de petita que agafàvem el cotxe i pujàvem per la carretera de Collcerola fins a Sant Cugat, era tot una sortida ¡! allà paràvem a comprar el pa ,per que com era "de poble" i més bo que el de Barcelona!!!
Quins temps!!!
A nosaltres ens agrada molt la part francesa i de fet sempre que podem ens escapem per allà, tot esta molt més ben cuidat.
ResponEliminaUn "rural" hem va comentar que al pantà de susqueda els caps de setmana no es pot ni passar de "dominguerus" que deixen un munt de bruticía i que no hi poden fer res... quina pena!
Pepet ha dado con la razón, si puedes llegar al sitio en coche es cuando los urbanitas mal educados hacen de la suya. Estos personajes difícilmente caminan más de 5 minutos...
ResponEliminaLa foto es preciosa, tiene una luz mágica.
Un saludo.
La pena,Esteve,es que la gent, no te cura, ni cultura.
ResponEliminaI de això s'ha escapat el Berguedà,fins ara, Jorge, que per arribar,havies de desplaçar-te, en cotxe i eren hores.
Salut, nois.
jo penso que no depèn de si s'hi arriba en cotxe o a peu...depèn de la cultura...i ens queda tant per aprendre!!!
ResponEliminaPensem el mateix,Montse.
ResponEliminaGràcies,petonet!