Avui,vull agrair, a la Laia, la seva amabilitat.
Gràcies a ella, les meves vacances, no han estat tant agres.
Sempre, hi ha una foto especial, aquestes de Barrika són d'aquestes, que potser no siguin, unes bones fotos. Però son de les que li agafes,aquell carinyo, per que t'han costat un esforç i a mes a mes en el meu cas... "un hostión" de nassos.
Mentre feia les fotos, el meu cor, accelerava, no sabia on col·locar-me, m’agradava,tot!!, la soledat, el soroll del mar,la boníssima temperatura que feia!!
Era una combinació, contradictòria, de por, de calma, de relax, de respecte cap el mar,em deia "nena això només ho veus tu i sents tu", mirava enrere, no notava a ningú, sola, no hi havia ningú,mes.
Encara que era conscient que la marea puja,progressivament i no era massa l'alçada.
Amb les mans ocupades, i les roques lliscoses, vaig caure.
Així et dedico aquestes fotos, Laia.
Gràcies.
Conozoco bien esos momentos que relatas. Son únicos, y por ellos merece la pena el madrugón. Me gusta el resultado.
ResponEliminaUn saludo
Merece la pena el madrugón,incuso el hostión Je,je. Aúnque siempre digo, que ir sol@, sobretodo en la montaña, es todo un peligro.
ResponEliminaPero...cuando nos entra este gusanillo, es lo que tiene ;)
Grácias por pasarte,Alfredo un saludo!!
La emoción te puede Esther! Pero menuda serie, ha valido la pena.
ResponEliminaJa t'imagine tota atabalada per allà.
ResponEliminaAquestes també m'agrada molt com han quedat. M'agrada aquest contrast de colors entre els daurats de sota i els blaus de sobre.
Al final hauràs portat més de bones que de dolentes :-)
Moltes gràcies Esther, espero que t'hagin anat bé les vacances.
ResponEliminaFins aviat :D
Hola Esther,
ResponEliminaHe vist les fotos del Enrique, que també estava a Barrika aquests dies i realment es una passada la sorra que hi ha, jo no ho he vist mai així en cap de les vegades que hi he estat, les característiques cues de dinosaure...espero que es recuperin aviat, dons la platja per molta personalitat.
A part d'aquest comentari, has tret un bon profit, m'agrada aquesta serie, potser de triar una em quedaria amb la primera, per la composició mes maca :)
Espero que la caiguda no hagi estat res :)
Un petó!
Si Jorge, ya me conoces, la emoción del momento me supera.
ResponEliminaGràcias, saludito!!
Pepet, com li dic en Jorge, l’emoció i,just, el veure aquests colors en la pantalleta de la càmera,va sorgir aquell nerviosisme que un dia em comentaves.
ResponEliminaNo tinc remei, no tinc prou sang freda, com per calmar-me.
Alguna vegada,m’ha arribat a tremolar el pols, al trastejar la càmera, per l’emoció del moment.
Estaré malalta???
Com em coneixeu!!
Gràcies a tu,molt bé!! :))
ResponEliminaDeixant les fotos a part també,portava la bona companyia de la Montse,amb ella, varem tenir estones, molt divertides.
Un petó, Laia!
Pere, com pot canviar un lloc, oi?
ResponEliminaJa ens ho va comentar,algú de la terra,que les platges canvien,poden tenir més o menys sorra,mes o menys verdet i l’aspecte varia.
Segur que si,jo,ho veies,com el vares veure tu, jo també estaria,sorpresa.
Esperem, que sorgeixin i les puguem fotografiar.
La caiguda,ja està curada.
Un petó!
la veritat és que és una sèrie molt maca i amb les condicions que les vas fer, genials!!!! :-)
ResponEliminaEmportar-se un blau de record , suposo que no va més que afegir-li valor a la "odissea" :-)
Molt maques!
El moment viscut, allà a la platja, gaudint de l'entorn en aquell moment, va ser genial.
ResponEliminaL'odissea, va ser després: "On son les escales?"agg!
Un petó, Montse.