El Llac de la Bullosa.

Aquest cap de setmana, a Formiguères, buscant una bona orientació on acampar i fer les primeres llums,sobre els pics de les muntanyes més properes, veiem passar uns núvols bastant amenaçadors carregats de pluja.
Rebem la trucada de la Martha,preocupada per nosaltres. Ens truca per dir-nos que a Barcelona “diluvia”,nosaltres amb tota la calma, li diem que, tenim sol i que,cap goteta de puja, però que veiem passar els núvols,negres cap a Catalunya.



Ens trobem el camí tallat,amb un cartell que indica que si volem continuar, toca caminar unes quantes hores. Carregats amb la càmera, tenda i els sacs de dormir,impossible.

Be, li comunico a l’Albert que tinc un “plan B”,però que no tinc clar si podrem acampar lliurament.
Ens arribem al Llac de la Bullosa.
Un nou obstacle, en el que ja hi contava,si volem pujar,em d’agafar un autocar. Abans li preguntem a uns francesos si l’acampada es possible,ens contesten que, si, sense cap dubte. Jo ho continuo,dubtant, però amb la intenció de plantar la tenda en un lloc,amagat.

En el primer refugi compro un mapa i preguntem com estar el tema de l’acampada,dons SI!! es pot de 20h a 8h del matí! Ara la meva preocupació,eren els núvols que veia als cims de les muntanyes,ben negres, que no baixessin,abans de plantar la tenda i que no portessin llamps (per la quantitat d’arbres de la zona).
Abans de engrescar a l’Albert en aquesta moguda, ja havia consultat a dues pàgines del temps,on asseguraven que el cel seria serè a partir de les 18h, de dissabte. No es van equivocar, uff!!

L’Albert em va confessar que es va sentir una mica inquiet, per que el vaig avisar d’un dia per un altre,sense saber ben be on anàvem, però mogut per el comentari de la Martha “ No se de que t’estranyes!!” Amb les vegades que t’explica’t que quan teníem 24 anys, l’Esther era la que tenia l’idea "descabellada" i jo era la que mai li deia que NO, i apa, a l’aventura!!!

Albert, ja se que la teva afició a la bicicleta, no supera a la fotografia, però espero que el meu “petit curset,d’iniciació” t’ajudi a gaudir-la cada dia més.
Si, ja se que soc una friki...:)
Martha, et recordo, el pensament d'anar a Austràlia, això no ho varem,arribar a fer eh? ;)



Nois(experts!!) ja se que no es una gran cosa,però es la meva primera vegada, m'estreno.
Si, es la contaminació de Font Romeu.
Us prometo,millorar.

L'espectacle de la llum.

Sempre procuro,que un dia no sigui igual a l'altre,serà una mania,no ho se,però es un costum. I serà per això que m’agrada la fotografia de paisatge?
Per que cada dia no es igual a l'anterior?
Cada dia te un cel diferent, els núvols el pinten de formes en moviment,les postes son una paleta de colors variable,cada dia. Mai un dia es igual al altre.



I la llum, es canviant.
La llum canvia si el dia es gris, si el cel es obert o si la llum del sol, rebota a un núvol o a la boira.
Tot un espectacle que la natura, ens ofereix, sobretot els que tenim la càmera, ja com un membre més, del nostre cos.
I tot això be, per que, al Montseny,hi vaig, gaudir de l’espectacle de la llum.

Sorpresa inesperada.

D'una trucada inesperada, sorgeix una sortida inesperada, de la sortida sorgeix,una boira inesperada i d'una boira inesperada,uns arbres inesperats, que la majoria de vosaltres ja els coneixeu.



La meva sorpresa,va ser quan al rodejar, l'arbre que estava fotografiant, em fico a enquadrar i em quedo sorpresa, ui? em sembra que aquests arbres, ja els he vist algun lloc! Ah!! si!! als blocs !!!



Jo no conec, els racons del Montseny, com la majoria de vosaltres i quan en Jorge,em va trucar per anar-hi, vaig pensar que era una bona oportunitat, per començar. Ara,penso, per que no ho fet abans?
Ho tinc clar,ara el visitaré més sovint, segur.

Gràcias,Jorge,por enseñarme, estos rincones,como tu dices: "Es un lugar
para,desconectarse del mundo y olvidar preocupaciones"

Entre el sol i la lluna

Avui us pujo una sortida a Delta,un tant accidentada.
Varem arribar, a les 04:00 de la matinada.
Amb emoció, per que havíem aconseguit un 4x4 i no tenir que fer tooota la caminada fins el far del Fangar.
Així que en fiquem pel camí, notem que aquest,no es com el d'abans. On es el camí?
Sortim del cotxe, be, varen sortir en Pepet i en Jorge, per que jo al veure la quantitat de mosquits que es reunien en el far del cotxe,em vaig espantar, osti,tu!!
Al recolar el cotxe,va quedar, ensorrat..apa ara toca,treure la sorra de les rodes i empenye'l, per sort al tercer intent ho varem aconseguir.
Després d'aparcar-lo, comença la caminada cap el far,amb la boca tancada, per no empassar-nos els mosquits.
Per la nostre sort, la gran majoria,estava en una part del recorregut,tot i així quant paràvem a plantar el trípode,els mosquits aprofitaven per atacar,vaig arribar a tenir 4 en cada mà !! mentre preparava la càmera. La resta, envaïen les foses nasals i els ulls.


Amb aquest neguit,haviem de centrar-nos en la composició,l'enfoc i demés paràmetres, aquest es el resultat,d'una sortida nocturna al Delta.


Una abraçada als meus companys d'aventura,Pepet i en Jorge que ha estrenat bloc:

Bona llum,per vacances.

Ja tenim les vacances aquí,amb aquesta fotografia, us desitjo, que la llum us acompanyi,que els cels us mostrin el seu millor color,també per aquells que feu nocturnes.No passeu,massa calor, bones vacances a tots, una abraçada.

Sorpresa,dins l'arxiu

L'altre dia,buscava dins el meu disc dur, un arxiu,on carai estarà!!

Buscant i buscant, no el vaig arribar a trobar,per que de cop i volta, em vaig topar amb aquesta fotografia del 2009,feta amb la 400D.

Per a mi,va ser una grata sorpresa.

Compartint paisatges.

Compartir una estona amb bona companyia, sentir la mateixa,emoció, al veure un esplèndit paisatge o descobrir un nou indret, fins hi tot, compartir, la pau i el silenci, que es respira a la muntanya.


Ja poden passar les hores, quan s'ha estar gaudint d'una agradable conversa, en bonic entorn.
Aquestes, fotos que pujo, avui, son de moments compartits.

Descubrint,paisatges,de muntanya amb en, Pere
i amb la Montse,descubrint paisatges,més propers.