Sempre procuro,que un dia no sigui igual a l'altre,serà una mania,no ho se,però es un costum. I serà per això que m’agrada la fotografia de paisatge?
Per que cada dia no es igual a l'anterior?
Cada dia te un cel diferent, els núvols el pinten de formes en moviment,les postes son una paleta de colors variable,cada dia. Mai un dia es igual al altre.
I la llum, es canviant.
La llum canvia si el dia es gris, si el cel es obert o si la llum del sol, rebota a un núvol o a la boira.
Tot un espectacle que la natura, ens ofereix, sobretot els que tenim la càmera, ja com un membre més, del nostre cos.
I tot això be, per que, al Montseny,hi vaig, gaudir de l’espectacle de la llum.
Aquestos verds són fantàstics (de fantasia), quasibé irreals... Són un luxe per a la vista.
ResponEliminaLa paleta de colors va ser favorable aquest dia ;-)
Si, el moment, va ser de fantasia, Pepet,el misteri de les boires amb la llum,els colors i l'entorn,tot plegat,un espectacle.
ResponEliminaSalut!
Jo i l'Esteve no fa gaire vàrem tenir la sort de veure la llum verda de la boira, es un espectacle, no sabíem si fer la foto o quedar embadalits contemplant-ho. Molt ben captades.
ResponEliminaUn petó!
Jo no estic acostumada a l'espectacle que vaig viure, va ser, realment, una passada!!
ResponEliminaGràcies Pere,benvingut.
Un petó!
Parecen sacadas de un sueño. Muy bonitas las dos.
ResponEliminaEi,que tu también viviste ese,sueño!
ResponEliminaQue bonito,estaba el bosque!
Fue una salida, improvisada,con muy buenos resultados!!
Si se te ocurre o ves otra!
Ya sabes...
:)