Aquest cap de setmana, a Formiguères, buscant una bona orientació on acampar i fer les primeres llums,sobre els pics de les muntanyes més properes, veiem passar uns núvols bastant amenaçadors carregats de pluja.
Rebem la trucada de la Martha,preocupada per nosaltres. Ens truca per dir-nos que a Barcelona “diluvia”,nosaltres amb tota la calma, li diem que, tenim sol i que,cap goteta de puja, però que veiem passar els núvols,negres cap a Catalunya.
Ens trobem el camí tallat,amb un cartell que indica que si volem continuar, toca caminar unes quantes hores. Carregats amb la càmera, tenda i els sacs de dormir,impossible.
Be, li comunico a l’Albert que tinc un “plan B”,però que no tinc clar si podrem acampar lliurament.
Ens arribem al Llac de la Bullosa.
Un nou obstacle, en el que ja hi contava,si volem pujar,em d’agafar un autocar. Abans li preguntem a uns francesos si l’acampada es possible,ens contesten que, si, sense cap dubte. Jo ho continuo,dubtant, però amb la intenció de plantar la tenda en un lloc,amagat.
En el primer refugi compro un mapa i preguntem com estar el tema de l’acampada,dons SI!! es pot de 20h a 8h del matí! Ara la meva preocupació,eren els núvols que veia als cims de les muntanyes,ben negres, que no baixessin,abans de plantar la tenda i que no portessin llamps (per la quantitat d’arbres de la zona).
Abans de engrescar a l’Albert en aquesta moguda, ja havia consultat a dues pàgines del temps,on asseguraven que el cel seria serè a partir de les 18h, de dissabte. No es van equivocar, uff!!
L’Albert em va confessar que es va sentir una mica inquiet, per que el vaig avisar d’un dia per un altre,sense saber ben be on anàvem, però mogut per el comentari de la Martha “ No se de que t’estranyes!!” Amb les vegades que t’explica’t que quan teníem 24 anys, l’Esther era la que tenia l’idea "descabellada" i jo era la que mai li deia que NO, i apa, a l’aventura!!!
Albert, ja se que la teva afició a la bicicleta, no supera a la fotografia, però espero que el meu “petit curset,d’iniciació” t’ajudi a gaudir-la cada dia més.
Si, ja se que soc una friki...:)
Martha, et recordo, el pensament d'anar a Austràlia, això no ho varem,arribar a fer eh? ;)
Nois(experts!!) ja se que no es una gran cosa,però es la meva primera vegada, m'estreno.
Si, es la contaminació de Font Romeu.
Us prometo,millorar.
Parece que has tenido un finde movido, eh?
ResponEliminaSabía con toda seguridad que te escaparías a La Bullosa, que tal los mejillones?
En cualquier caso, y con estas fotos que has subido, me arrepiento de no haberte acompañado.
La foto de la Via Lactea es impresionante. Iluminado el tronco con flash?
Un saludo.
Por cierto, habrás hecho la foto con lantienda iluminada, no?
ResponEliminaCuando,se me mete algo en la cabeza,lo tengo que hacer!
ResponEliminaLos mejillones aún los tengo en la mochila,ja,ja,ja.
La tienda la fotografie,al amanecer,sin luz en el interior,así que lo he dejado para otra ocasión.
Tenia dudas con la hora,que se veria la via làctea, por eso, la fotografie a las 00:00h i después me volví a levantar a las 02:30h, la que he subio es de las 00:00h, aúnque a las 02:30h era espectacular por que estaba sobre mi cabeza, estuve un rato mirando el cielo, decubrí que cuanto mas,rato pasas mirando más estrellas ves y tuve una sorpresa,vi una fogaz!!
Eso, ¿da suerte?, espero que ,si.
La de la Via Lactea,umm,creo que es mejorable, estoy esperando la opinión de los "Supertacañones";)
Saludos!
Molt guapa la via Làctia, sobretot perquè es veuen clarament les constel·lacions de Sagitari i Escorpi, com vaig posar en els deures, molt be!
ResponElimina:)
Respecte al color, ja saps el que penso... ;)
També m'agrada la disposició d'elements de la primera, bones captures.
Un petó!
Com no, Sagitari l'he de captar be,jo.Ja,ja,ja.
ResponEliminaSi el color, es la lliço 2 ;)
Gràcies,mestre, un petó!
Ei!!! Ho has aconseguit. Molt bé. No puc opinar de la foto des d'aquest monitor que es una kk, però ho tenies entre cella i cella i ho has fet.
ResponEliminaEnhorabona.
Jo, de moment, tinc núvols i més núvols...
Pepet,millor que no canviis de monitor, si, la veus be des de aquest,je,je,je.
ResponEliminaJa t'adelanto que l'he de millorar, per ara m'he tret, el gusanillo, de fer-la.
No se quant,tindré oportunitat, per concidir amb lluna nova.
Esther : si la primera és així.....
ResponEliminaper cert quan vegis un estel has de pensar tu el desig ¡ ¡ ¡ ;-))
ResponEliminaJordi, val pensar.lo ara??? :(
ResponEliminaGràcies,per fer un passeig,per aquí i quedar-te, a comentar.
Una abraçada!
les dues son espectaculars !!! I pel que sembla l'aventura també ho va esser! Mica en mica el diamant que portes dins va polint-se a passos agegantats!!! felicitats per totes dues!!!
ResponElimina