dimecres, 21 de març del 2012

No podia parar.


Els núvols lliscaven suaument pels cims com carícies d'un amant,
en una abraçada silenciosa carregada de tendresa
besant els cims i les carenes delicadament
carícies silencioses plenes d'un sentiment secret, disfressades de dolcesa.


Com parar? Tenint el Pedraforca així de bonic? no podia...
només feia que dir-me: "va, aquesta es la derrera" i així vaig estar,sense parar...
La temperatura era de 2º per jo no podia parar
El dia ja s'habia aixecat, però jo no podia parar!
El vent era de mil dimonis, però jo no podia parar!

11 comentaris:

  1. Que xules, Esther, sembla un volcà en erupció.

    ResponElimina
  2. Esta montaña te tiene hechizada! Muy dulas.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Todo el Berguedà,me tiene....seran las brujas que lo habitan que me ha hechizado.
      Saludito!

      Elimina
  3. No sé si m'agraden més les fotos o les teves paraules. El teu és art.
    Salutacions.

    ResponElimina
  4. Una composició y sobretot una llum molt atractives

    ResponElimina
    Respostes
    1. Puc dir que realment no se el que veieu vosaltres, això de les pantalles em porta de cap.
      Proceso amb el portàtil pots comptar, tinc una altre pantalla pero si et dic que te 10 anys potser et faig pena,juas,juas.
      Gràcies per la visita, molta força per les nits de son.

      Elimina
  5. Doncs tot i ser clàssiques (i jo no les "tinc") l allum i els núvols donen una força extraordinaria... Molt xules les dues.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Certament la llum i els núvols aquell dia eren tot un espectacle.
      Gràcies Esteva,salut.

      Elimina
  6. aquestes vaig tenir el privilegi de veure-les primer en "prive" i ja em va caure la baba...que em segueix caient....:-)

    ResponElimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...