Avui us pujo una sortida a Delta,un tant accidentada.
Varem arribar, a les 04:00 de la matinada.
Amb emoció, per que havíem aconseguit un 4x4 i no tenir que fer tooota la caminada fins el far del Fangar.
Així que en fiquem pel camí, notem que aquest,no es com el d'abans. On es el camí?
Sortim del cotxe, be, varen sortir en Pepet i en Jorge, per que jo al veure la quantitat de mosquits que es reunien en el far del cotxe,em vaig espantar, osti,tu!!
Al recolar el cotxe,va quedar, ensorrat..apa ara toca,treure la sorra de les rodes i empenye'l, per sort al tercer intent ho varem aconseguir.
Després d'aparcar-lo, comença la caminada cap el far,amb la boca tancada, per no empassar-nos els mosquits.
Per la nostre sort, la gran majoria,estava en una part del recorregut,tot i així quant paràvem a plantar el trípode,els mosquits aprofitaven per atacar,vaig arribar a tenir 4 en cada mà !! mentre preparava la càmera. La resta, envaïen les foses nasals i els ulls.
Amb aquest neguit,haviem de centrar-nos en la composició,l'enfoc i demés paràmetres, aquest es el resultat,d'una sortida nocturna al Delta.
Una abraçada als meus companys d'aventura,Pepet i en Jorge que ha estrenat bloc:
Va estar molt guai l'aventura, estresant, però molt guai...
ResponEliminaM'agrada aquesta primera foto amb el tronc contrail·luminat per llum de lluna, molt maca.
El portet que ens va porta el Jorge es mereix una sortida de Sol en condicions.
Salutacions
Si Pepet,es per tornar.li ,pero com veram,comentar,sense mosquits. Ara els estic partin més,després de dos dies!!agg.
ResponEliminaSalut!!
Sembla una sèrie del nacional geogràfic que vaig veure una vegada (a un fotògraf se’l menjaven els mosquits) jo i vaig anar però la meva nena si va ficar de seguida i li van pica la meduses i cap a l’ambulatori, no mes un ensurt.
ResponEliminaUnes fotos maques.
Salut.
Mireu-ho pel costat positiu...t'has emportat dos records...una imatge excepcional i un munt de picades de mosquits que et recordaran l'escena molts més dies!!! ;-)
ResponEliminaLa primera m'agrada molt i molt, tant pels colors com per la composició!
Hi vull anar...però al Octubre!!! :-)
Sensenort,primer una abraçada a la teva filla per, ensurt.
ResponEliminaabans d'anar,ja sabíem que el Delta per aquesta època hi haurien uns quants, però tants!!!Vaig quedar,molt sorpresa.
Gràcies per la visita!
Osti,Montse, no et dic on em van picar,ja,ja,ja.
ResponEliminaA les mans,no, a la cara,no, als braços,no.
Com diu la cançó ?? unos pican en cara i otros pican en el c...., i jo portava pantalons llargs!! i en cap moment me'ls vaig treure!!!
Encara,els pateixo, m'he de calmar, amb amoníac.
Si que, m'ho fan recordar SIII. :))
Però com diu en Pepet, no, importa.
Ah!!! Montse, ja em quedat en tornar, quan els mosquits, no estiguin, ja estas, apuntada ;)
ResponEliminaTendrías que ver como quedo el coche por dentro de mosquitos muertos al día siguiente!!! Eso sí, valió la pena...
ResponEliminaJorge,le dimos de comer a unos cuantos, estos otros querian el pastel entero,así que golosos,fallecieron.
ResponEliminaEl més divertit dela fotografia es la quantitat d'anecdotes que et passen.
ResponEliminaLa primera es sensacional!
Si,entre altres coses.. Com,una bona companyia i l'emoció al captar,aquella imatge que ja feia temps, rondava pel la ment o estar davant d'un escenari espectacular, amb la càmera apunt. Salutacions, Esteve.
ResponEliminaNo pares, ja veig que us ho heu passat de conya i amb bones captures, m'agrada molt la primera i també que comparteixis amb diferent gent aquesta afició ;)
ResponEliminaUn petó!
Gràcies Pere,a veure, que ens portes dins la maleta.
ResponEliminaUn peto!