dilluns, 4 de juliol del 2011
Compartint paisatges.
Compartir una estona amb bona companyia, sentir la mateixa,emoció, al veure un esplèndit paisatge o descobrir un nou indret, fins hi tot, compartir, la pau i el silenci, que es respira a la muntanya.
Ja poden passar les hores, quan s'ha estar gaudint d'una agradable conversa, en bonic entorn.
Aquestes, fotos que pujo, avui, son de moments compartits.
Descubrint,paisatges,de muntanya amb en, Pere
i amb la Montse,descubrint paisatges,més propers.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Un enquadrament molt original en la primera, sembla que la muntanya ens ensenyi les arrels del bosc que hi ha a sota, o ...es al reves???
ResponEliminaUn bon moment, un lloc que vaig retrobar 12 anys desprès d'estar-hi per primer cop, un moment, un lloc i emocions... per compartir ;)
Un Petó.
Gràcies,Pere,jo l'hagués titulat, "branques",ja que.li vaig trobar relació,amb les branques de l'arbre sec que surt,del mig del bosc.
ResponEliminaUn petó!
Estic d'acord amb en Pere! El paisatge dibuixa ben bé les arrels del arbre del primer pla! Lo maco de la fotografia, igual que en qualsevol obra d'art, possiblement no és el que l'autor vol transmetre, si no el que veu el que la mira....i ens això penso jo , resideix la seva grandesa!
ResponEliminaUn petó!
Doncs a mi, m'agrada la segona. Per original, com si fos un oli impressionista.
ResponEliminaSalut!
Montse,discrepo, en el concepte, l'art.
ResponEliminaPerò, si la foto et fa gaudir, ja n'estic contenta.
M'apropo mes al concepte de León Tolstoi: " El hombre es capaz de percibir y experimentar todas las emociones humanas, pero sólo unas cuantas de ellas puede trasmitir a otros. Es allí, cuando lo subjetivo se objetiva en el "objeto" comunicativo, como un vehículo ideal y, desde allí, penetra en el alma del receptor que contempla una obra que él llama "de arte". A este objeto en sí lo llamamos "obra de arte". No sólo por estar cargado de las emociones del autor, sino por comunicar las mismas al espectador de la obra."
Un petó!!
Pepet,si que te un aire...el que corria, per la caiguda de l'aigua,ja,ja,ja.
ResponEliminaUna abraçada!!