El meu granet de sorra.

Fa poc un fotògraf en una revista,va comentar que matinant, carregant la motxilla a les espatlles,passar fred... per aconseguir imatges que commoguin i provoquin emocions, aportem el nostre granet de sorra a protegir el nostre entorn, els nostres espais naturals, la nostra natura. Per que com diu, "no es pot protegir el que no es conegut".


Això, em va animar a seguir endavant i continuar ensenyant les meves imatges.
Aquest fotògraf es, Rafael Rojas i la revista LNH.

Peguera.Un altre espai perdut.

Aquest espai que us presento avui, ja està sentenciat,volen construir un hotel aprofitant les runes d'un antic poblat.
Això representa, cotxes i gent per la zona, que vulguis o no, afecten al medi.
Per a mi Peguera fins ara, era el meu raconet del Berguedà,on em sentia amb pau i m'escapava. Hi han molts més,però per a mi aquest tenia un encant especial.

Havia de fer una nocturna allà, també havia de fer una posta de sol aprofitant el poblat.
Havia de ....havia de ...ja no podrà ser.
Espero que tractin l'espai amb gust i respectant l'entorn natural.

Montseny es viu.

Els arbres,després de ser acariciats per l'aigua i el vent, es despullen per rebre la frescor del fred hivern.

Aquest matí amb la companyia d'en Jorge, hem gaudit d'un Montseny viu, res a veure, aquest nou aspecte amb el de fa un mes, que era sec i esmorteït.

Avui era viu, ple de rius,el vent movia de les branques,despullant els arbres, les fulles anaven caient deixant els camins catifes de colors.

Això s'ha acabat !

Fins l’any vinent.

Trossos de Berguedà

Imatges d'aquests darrers dies, amb la companyia d'en Jordi que ens ha fet de guia, amfitrió i cuiner i molt bon cuiner!!


En Jordi, em fa recordar,quan de petita estava a la cuina, mentre la mare cuinava, jo asseguda a taula i ella m'explicava dites catalanes o històries de poble.
Ell es xerraire, però es d'aquelles persones que estaries hores i hores escoltant.les, per que sempre te alguna cosa a dir.


De cada raco del Berguedà, t'explica alguna.
Gràcies a la Mercè i en Jordi per la seva l'hospitalitat i no només per obrir-me casa seva, si no per ensenyar-me nous racons i explicar-me històries Berguedanes.


Aquesta darrera fotografia es per mostrar-vos les primeres neus al Puigmal, després de tant calor, ja comencen a enfarinar-se les muntanyes.

Aigua,pluja, tornes a ser, aquí.

Desitjada aigua, esperada pluja que dones brillantor a les fulles d'arbres, verd al teu pas, que neteges l'ambient, dones frescor i omples rius i pantans.

Ja tenia ganes que els nostres rius tornessin a brullar, amb cabals vius plens d’alegria, escoltar el soroll al seu pas amb força entre les roques, obrint-se camí, recorrent el país de cap a peus.

He de dir que aquestes fotografies,no son d'aquests dies, son d'aquest estiu ;)

La tardor

Us mostro diferents indrets,de la nostre terra.

Es una llàstima que la pluja, no aparegui i faci lluir amb tot el seu color,els arbres aquesta tardor, he estat entre el Montseny i el Berguedà. A alta muntanya els arbre ja es despullen,només els que son a prop de rius tenen una preciosa lluentor.
Fa uns 12 anys que pujo al Berguedà,mai he vist el bosc tant sec com aquest any, com enyoro, el temps de bufanda,castanyes i moniatos, quan era petiteta.

Una escapadeta, a llum de lluna pel Montseny.

Je,je,je.
Estem malalts de tardor,fins hi tot la controlem de nit !!

Ahir, farts de cels rasos,per falta de pluja, per falta de colors als boscos. Que podíem fer??
En Pepet i jo,varem descartar anar a la costa i apropar-nos al Montseny.