Diario de un mago.

"Ten piedad de los que tienen miedo a tomar el pincel, la pluma, el instrumento,la herramienta porque creen que otros ya lo hicieron mejor que ellos y no se creen dignos de entrar en la mansión de las Artes.Pero ten piedad de los que tomaron el pincel,la pluma, el instrumento, la herramienta y transformaron la Inspiración en una mezquina forma de sentirse superiores a los otros"

Fragment de: "El pelegrino de Compostela (diario de un mago)" de Paulo Coelho.


N de l'a: disculpeu la data de la fotografia, evidentment es errònia

Pedres

Montse,m'has inspirat!!
Les pedres que trobem pel camí les hem de pujar o retirar, plantar-nos sobre elles, mirar cap endavant i llançar-nos de cap en aquest cas, en altres seria continuar el camí.

Aquesta fotografia la tinc a fotonatura.org, en la pulidora, així que si algú vol passar, també pot deixar la seva opinió,allà.

La deixo a les vostres mans.

M'estic qüestionant, coses. Fotogràficament parlant, no acabo de.....
No se com expressar-ho, així que.....
Digueu-me, fem una polidora,però, ara no penseu que faré aixó, aqui cada dos per tres,eh???

Serà que, he vist moltes fotos, semblants??
Serà que tots anem al mateix lloc, a fer fotos semblants?
Serà que jo, faig fotos semblants als demés?
Serà que només tinc un filtre marca no ti fixis? i un trípode, ruïnós??
Serà que no ser fer fotografia???No ser aplicar la tècnica??
Serà que estic desanimada??

serà.... que estic donant moltes voltes, a no res???
Aggg!!!

De color daurat.

Una posta de sol a Bardenas Reales, ho transforma,tot a color daurat, sembla que en un moment donat, hi haguí de sortir d'un dels seus racons, Ali baba i els 40 lladres, que venen de la cova, secreta on deixen els seus tresors.



Els que si tenen un tresor, es la gent d'aquesta terra, al tenir un entorn tan fantàstic i diferent.



No descarto tornar anar, per que em vaig quedar amb ganes de més.
No he inclós el Castildeterra, típic del lloc,no es per que no el tingui,es que jo soc així de xula. :)

Compartint, paisatges, moments,vivències.

Aquesta entrada la dedico,en principi a la Montse,per que amb ella vaig compartir durant 9 dies, moments agradables, moments agobiants(per la calor),moments d'esgotadors,sessions de risoteràpia,com per pixar-se de riure!! eh? Montse ;)
Una nit varem fer un pícnic sota una pluja elèctrica,a Barrika, fenomenal,moment !!



A Bardenas Reales varem tenir,un magnífic guia, Eduardo Ramón, que amablement i pacientment,ens va ensenyar racons,d'un entorn, sorprenent, he de dir que el sol era, esgotador,evidentment la zona, ja ho te i a ple Agost, que podíem esperar? per aquell dia anunciaven pluges,ja,ja,ja, a nosaltres ens acompanyava el sol.
Per sort, la tarda anterior,varem tenir una posta de sol impressionant amb nuvolets, però llavors no teníem a Eduardo.



"Gracias Eduardo por tu hospitalidad y sacrificio,por que aguantar,esas temperaturas,para mostrarnos la belleza del lugar,es de agradecer".


Em queda en el record unes vacances,amb bons moments.

La força del mar.

La Montse i jo vàrem passar una bona estona, fen fotos en aquesta platja, anàvem amb el desig de una preciosa posta de sol, però com tots els dies que vàrem passar per la zona,no vam tenir la sort, novament la boira que venia del mar,el cel era pla i gris.



Fotografiar l'aigua es entretingut, almenys per a mi,ensisador, t'hi estàs temps, esperant l'onada que faci un dibuix, bonic, en el seu recorregut.
Em va atraure l'atenció aquesta paret, forta, robusta, aguantant les sotragades el mar i vaig voler captar el recorregut, subtil del aigua, en una velocitat lenta,una llàstima el cel pla.

Un sopar, en el millor restaurant.

Fotogràficament parlant, no va se un èxit,tenia una altre idea,que no vaig complir.
Fins hi tot m'he,estat, plantejant,no pujar cap foto,d'allà.
Per la vista un regal i socialment tota una experiència.
La Montse, li va demanar informació al guarda de Gastelogatxe i ell,ens va convidar a sopar al dia següent,es una persona d’aquelles,que jo ubicaria a Formentera en pels anys 60.



Ens va oferir un bon sopar, que ell mateix va collir del mar,aquella tarda. Ens va reunir al voltant de la seva taula a una colla desconeguda, que vam connectar, perfectament, una parella de nuvis fent-se les fotos amb els seus amics fotògrafs, una parelleta jove, un matrimoni català, un noiet de Barcelona,tots diferents,tots amb vides i ritmes diferents que aquella nit varem,compartir,taula i tertúlia, gracies al guarda.
La posta va ser espectacular,encara que jo,no li vaig treure pou suc,però...em quedo amb el pes, de compartir taula aquella nit, gairebé sense llum, sentint la remor del mar, en un indret de luxe.
Ni el millor restaurant de la zona,podia oferir-me un entorn tant ideal.