dijous, 5 d’abril del 2012

El nostre "jo".


Els humans, es creiem perfectes, amb una intel·ligència superior a la resta de les espècies i no es així.
Els animals fan la seva vida per instint, actuan segons el moment,viuen segons les estacions de l’any, no tenen poder de decisió, no es qüestionen, actuen.
En el moment del perill, actuen. En el moment de cria,actuen. Tenen esperit de supervivència.
Es deixen portar per l'intint.Son més lliures que nosaltres!

Nosaltres tenim un gran impediment per ser lliures i es el nostre propi “Jo”.
Ningú es perfecte i naixem sense estar ensenyats i la vida es creixa i anar aprenent any rere any, per morir sense saber del tot.
La vida ens posa situacions que em d’anar superant i lluitant.
Quan coneixem una persona nova, ens aportarà nous punts de vista, nova perspectiva que son per tenir en compte, les coses passen per algun motiu.
Si perdem alguna persona pel camí, per que serà?
Em de desfer-nos de les nostres traves, de les nostres pors per poder viure la vida amb llibertat.
La por a actuar, a decidir sol, es un impediment a creixa.
La por a estimar i acabar amb el cor trencat novament,es un impedient als sentits.
La por a la independència intel·lectual, es un impediment per el nostre creixement.
Por a ser qüestionat pels altres, ens resta llibertat.
Por a ser rebutjat, por al fracàs, ens impedeix continuar el camí a fer la nostra vida.

Es el nostre propi jo, qui no ens deixa ser lliures, a estimar, a expressar-nos, a fer al que volem.
Es “jo” i no les persones que tenim al costat les que ens impedeixen ser lliures. 

Cada dia lluito per ser més lliure.....

Ja veieu,avui no estic,fotògrafa.


diumenge, 1 d’abril del 2012

Montserrat la lluna i els planetes

Des de Montserrat.
No podia perdre'm aquesta oportunitat,se que tenen un soroll terrible.
Mentre no les torni a repetir al meu arxiu queden per poder gaudir d'aquest espectacle que avui volia compartir amb vosaltres.
Qui sap potser quan els planetes tornin a cojuntar-se, tingui una Super Mega càmera que no produeix soroll.
Us deixo amb les fotografies...



Us convido a veure també: "La bruixa i els planetes"

dilluns, 26 de març del 2012

Un sopar entre amics.



De vegades els plans s'esguerren i cal improvisar.

Aquella nit es el que varem fer improvisar una nova localització sobre la marxa.
La nostre intenció era anar al Montseny, però varem acaba sopan vora un mar de calma.
Una bona nit amb dos bons amics en Pepet en Jorge, un bon vinet, un bon entorn.
L'únic que em va destorbar va ser el soroll....de la càmera.....

....però amb una nit tant perfecta, tant me fa.

dissabte, 24 de març del 2012

"Ohh benvinguts passeu, passeu...."



La boira embolcalla el bosc
en una abraçada tendra
com aquella al tancar els ulls recordo
esperant mai fugi del record.



Amb els ulls tancats somnio
sentir un bes sobre la pell
Potser algun dia torni el bes aquell,
Mentre, amb els ulls tancats somnio



Digueu-me “sensiblona”
digueu-me poeta?
des de els cor em surten les paraules
Digueu el que digueu,
des de el cor ho digueu.




dimecres, 21 de març del 2012

No podia parar.


Els núvols lliscaven suaument pels cims com carícies d'un amant,
en una abraçada silenciosa carregada de tendresa
besant els cims i les carenes delicadament
carícies silencioses plenes d'un sentiment secret, disfressades de dolcesa.


Com parar? Tenint el Pedraforca així de bonic? no podia...
només feia que dir-me: "va, aquesta es la derrera" i així vaig estar,sense parar...
La temperatura era de 2º per jo no podia parar
El dia ja s'habia aixecat, però jo no podia parar!
El vent era de mil dimonis, però jo no podia parar!

diumenge, 18 de març del 2012

La bruixa i els planetes

El Pedraforca deu la seva forma a les bruixes segons la llegenda de la nit de Sant Silvestre.


Una curiositat, volteu el cap, mirant la muntanya tant dia com nit podreu veure la silueta d'una bruixa.


Aquest cap de setmana, vaig gaudir sota el cel estelat amb la companyia dels planetes.

divendres, 9 de març del 2012

Dificultats

Aquesta l'he guardada per l'especial dificultat que comporta,tant per les llums com per l'enquadrament.
Era un contrallum total i varem calcular malament el temps d'arribada, les llums començaven a ser dures, vaig haver de subexposar un pel la roca per que el fons no quedes cremadot, movent el filtre pel davant del objectiu. I a part de la dificultat de l'entorn vaig haver de tapar una barqueta pesquera amb la roca, ja podeu imaginar quines cabrioles i postures vaig haver de fer per obtenir aquest enquadrament,sort que estava sola!

La vida et presenta dificultats,però també et regala ocasions que s'han d'aprofitar. Vaig tenir sort, al poder fer la foto des de baix llàstima que els cels no fossin espectaculars,tot no es pot tenir i sempre queda l'oportunitat de tornar, qui sap potser la propera vegada tinc tots els elements al meu costat.

Llavors tindria una bona “foto pa .....” eh ? amic meu ; )


Per que ella va creixa veient aquest arc i passejant per aquestes platges gaudint de les seves matinades, un petó Montse.


Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...