dissabte, 24 de març del 2012

"Ohh benvinguts passeu, passeu...."



La boira embolcalla el bosc
en una abraçada tendra
com aquella al tancar els ulls recordo
esperant mai fugi del record.



Amb els ulls tancats somnio
sentir un bes sobre la pell
Potser algun dia torni el bes aquell,
Mentre, amb els ulls tancats somnio



Digueu-me “sensiblona”
digueu-me poeta?
des de els cor em surten les paraules
Digueu el que digueu,
des de el cor ho digueu.




14 comentaris:

  1. Pues del corazón han debido brotar esas imágenes porque son una verdadera maravilla.
    Preciosas las tres.
    Un saludo

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gracias Alfredo, la niebla para mi es especial.
      Misteriosa, cariñosa,envolvente,suave, silenciosa, de una gran belleza.
      Necesitaré un psicólogo,para esto? ; ^)
      Un saludo!

      Elimina
    2. En absoluto. No te debes curar.
      Yo comparto esa atracción.

      Elimina
  2. Caram!! Quina sort, a un no se li posen els elements de cara (Pepet) i a d'altres els hi tenen tots (Tu) :-))
    Per estar-ne ben contenta.
    Un petó!

    ResponElimina
  3. Molt bé, Esther, molt maques. Ja pots estar contenta. Més que un psicòleg el que necessites és una maquineta de fabricar boira, je, je...

    ResponElimina
  4. de les tristos en farem fum...
    Extraudinaries imatges!
    Molta salut.

    ResponElimina
  5. Noia...té raó en pepet...a tu el que et falta és una màquina de fer boira!!! llàstima que no en venguin! :-)
    MAggggggggggnifiques les tres!!!!

    ResponElimina
  6. Preciosa entrada Esther ...
    No tenía controlada esta ventanita tuya al ciberespacio.
    De vez en cuando la abriré.
    Saludos

    ResponElimina
    Respostes
    1. Espero que através de ella, veas cosas bellas.
      Gracias por tu interés.
      Saludos.

      Elimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...