Planeta blau.

Ja feia temps tenia en ment, tenir l'oportunitat de capturar unes boires,acariciant les muntanyes,aquesta vegada les més properes al Pedraforca.
La llum va anar baixant i l'ambient es va anar transformant, en un moment blau.

Afegeixo: Tenia l'enquadrament una mica limitat, m'hagués agradat donar més aire a aquests núvols de baix a l'esquerra, però, tenia els arbres d'un bosc proper,que em sortien i no eren del meu gust, en una altra ocasió, aviam, si trobo, una altra localització.

Tornaré.

Un lloc per tornar i tornar.
Un lloc de pau,un lloc per perdre's,un lloc on trobar,multitut de racons,detalls,composicions.
I, pensar que, hi han TANTS de racons,així a casa nostre!


Aquest indret, el tenia guardat en la memòria, m'hi van portar, una o dues vegades, ja no recordo, quan tenia,uns 24 anys i sempre em deia, he de tornar, aviam si hi ha tema...dons ja veieu.... he tornat i tornaré.

Els racons amagats del nostre país, son com els racons,amagats que tenim les persones.
Em de recorre un bon camí,per trobar, aquests racons,amagats que son de, gran bellesa.

Em de buscar el camí,per assolir aquesta bellesa.
I el més bonic de tot, es.... poder compartir,descobrir i gaudir, amb algú aquest camí que ens porta, aquests racons.

Gràcies Gironina,per acompanyarme,en aquesta ocasió.

Reflexions

I es que la natura es això!!!...estem acostumats a viure entre parets en ciutats, de totxana,vivint confortablement, ens oblidem que formem part de la natura i la natura es això!!! real, cruel,normal.
Serem nosaltres? els que em donat l'esquena al que realmente es normal?? Hem deixat de ser naturals??

Arrel d'aquesta fotografia penjada a flickr per la Gironina,amiga meva, que em va fer reflexionar.
Digueu-me RARA en majúscules.
Ja ho vaig expressar fa uns anys,a flickr.
L'egoisme humà, es desbordant !! Tenim TOT I MES!!
Pensem d'on venim? de la terra i que estem fen amb la terra? som animals,sorgits de la terra per evolució.





Llavors per que li donem l'esquena a la natura? Tenim confinats els animals, en zoos,en parcs nacionals,en reserves,som els amos de la terra?? Per la nostra comoditat, per viure més "be", si d'acord,d'acord.. si anessin lliurement (com l'elefant que va sortir l'altre dia a les noticies) seria un caos, un perill.
Peró,quin animal,mata per matar, quin animal assassina,viola o maltracte,l'únic,l'espècie humana.
Estic repentint paraules meves dites, en una altre entrada anterior aquesta pero no,vull cansarme de repetir aixó.

Els animals,no poden,viure en un paratge lliurement...
Les tribus amazòniques,(que son encara naturals)tenen els dies comptats...
Les espècies,en extinció....
la degradació del medi ambient...
tot això qui ho provoca ?? només l'home amb els seu egoisme i el seu,ansia de tenir...
i no ser...més naturals.

Ja ho se, algú dirà,nena toca de peus a terra, això es fer volar coloms, es impossible !!
Ja ho se, però es una llàstima ,que ens oblidem,quin som i d'on venim.

Si !! potser l'objectiu de la vida del petit moixó es fer-nos reflexionar,com diu la Gironina, a flickr.
Una foto, didàctica,quina sort tenen els teus al.lumnes!!

I es que la mort es el final de la vida...o el començament d'una altre, qui sap.
I com diu la vella, de la meva filla, "vivim per morir".

El meu,agraiment a la Montse per deixar-me publicar la seva foto, en el meu bloc.

La meva admiració a: George Adamson Kevin Richardson.

Un detall

De petits detalls,tenim la vida plena,
només ens falta un petit detall, per veure'ls.

Comença per un petit detall de color, passa per al blanc,un color pastel i acaba amb un gris intens.
Espero,tenir la pantalla ben equilibrada!

Esperant el capvespre

Després d'una tempesta quan el cel s'obre i comencen a filtrar-se les llums, quan els colors sorgeixen,per que ja s'acosta el capvespre.
Gaudir d'un espectacle com aquest,m'aporta,pau,quietut,serenor.
Després de fer aquesta fotografia,no calculo,quanta estona vaig estar asseguda a terra,mirant,gaudint.
I oblidant-me que a uns quants metres davant meu... tenia, l'autopista,trencant tot,l'encant, l'entorn.

El gripau

_MG_0403, a photo by str.es on Flickr.

La meva intenció era fotografiar,la llum del sol quan es filtra entre els núvols sobre un indret, de arbres i valls.
Però buscant el lloc, vaig sentir,el cant d'uns gripaus que venia de una petita bassa,vaig canviar d'objectiu i entre foto i foto anava apropant-me a la bassa silenciosament, al final vaig acabar estesa sobre el terra fangós, intentant, captar algun d'ells gairebé a la seva alçada.

Eterna soletat.

Una vegada un amic em va dir: Para,respira i pensa.
Just, això vaig fer,pero no fotogràficament parlant,que era, el que m'he recomanava,si no, que vaig començar a reflexionar, en altres coses.

I la paraula que em va tornar a resorgir es, resignació.

Davant la vida, resignació.
davant les il·lusions,resignació?
davant les injustícies?
resignació, a les ganes de viure,?
resignació a les ganes d'estimar?
resignació, a les ganes de ser?
davant una foto frustrada,resignació?
resignació a l'eterna soledat.

I no vull continuar,pensant,
per mi resignació es una gran pèrdua de temps.

Però....m'haure de resignar.

Des de dalt d'un cim, a prop de Barcelona, sentin els ocells, que ja es preparen per dormir, sentint el soroll del vent,quan passa pel mig de les branques i gaudint d'un espectacle de colors...
en eterna,soledat,sentint els meus pensaments,parant i respirant.....

Ja veus amic meu, que perillós es fer-me pensar.
Però i pots continuar,eh??
Hauré de retitular aquest bloc,com "Cabories d'Esther!!!!
Ja,ja,ja.