La por i la ment.

Només entenc la vida d’una manera. 

Superació personal, calmant la ment i només fent cas al que et demana el cor.

Superar les pors que no et deixen caminar, que paralitzant el pas et fan recular. Calmar la ment que sempre vol guanyar les batalles i crea pel.lícules què no existeixen.

Quan fas sense plantejar-te res i després mires el que has aconseguit és quant et dónes compte que tu mateix ets qui et poses trabas, i que has de calmar la ment.

Admiro la gent que té prou empenta i no fa cas ni a la ment ni a la gent que li diu: “on vas boiga fent això!”

El camí de la vida el fas sola i només tu pots escoltar el que et demana el cor, tot i que que sentis dir “on vas boixa!” fes el que et diu el cor i calma la ment per què sinó, no viuràs la teva vida, si no la que et marca la por i les opinions d'altres.

Fotografia dedicada a l'Espe a qui també li agradava la muntaya.

Un color "espacial".

La combinación de metales pesados como hierro, cobre, cadmio, maganeso hacer que el río en Riotinto tenga un color "espacial".

Mar de costes.

Costes que fan volar la ment.
En indrets així el temps es para i la imaginació es dispara.

En aquest cas la ment em va transportar a viure una aventura de mariners en temps passats, mariners que lluiten amb terribles tempestes que empenyen la nau contra les roques punxegudes de la costa, tot l'esforç centrat a sobreviure el temporal.

Nota: No sé que ha canviat però ara Blogger no em deixa contestar els comentaris, disculpeu.

La playa de la caracola de mar.

Dando un ¿pequeño? paseo por Asturias, 2000m km recorridos y unas cuantas fotografias. 

Mi hija bautizó esta playa como "la playa de la caracola de mar "y creo que acertó.

Fluint cap al mar.

Fluint cap al mar entre obstacles, escletxes i pendents.

M'agrada caminar per la vida sola, sense estar pendent de ningú més que de mi mateixa, potser algú dirà què és un pensament egoista. Jo el considero tot el contrari.

Sóc responsable de mi mateixa i, no cal que algú altre es senti responsable de mi, cadascú ja té prou feina amb si mateix. No sóc de ningú i ningú em pertany això és llibertat.

Per arribar aquest punt, que jo considero de maduresa, he trigat anys, no tenir lligams per mí es ser lliure.

Això no vol dir que no m'agradi compartir viatges, vivències, rialles i anècdotes sorgides dels moments viscuts. Ni què renuncio per res del món a la meva meravellosa condició de mare què és el millor que m'ha pogut passar.

El camí el fas sol, vulguis o no, tu ets l'amo de les teves experiències i emocions, ningú més pot saber de quina manera t'emociona o fereix un moment viscut.

Caos.

No sé si aquesta platja representa ben la meva visió de com està el món.
Tancaré la boca i continuaré fent la meva vida i fent fotografia, per què avui en dia opinar de com estar tot plegat pot representar un risc per la llibertat.
Una llibertat que fa molt de temps ens hem deixat prendre.
Però realment, hem estat en algun moment, lliures?, o sempre manipulats pensant que érem lliures?
Caos

Fotografia assolida.

Feia anys que li anava darrera d'aquesta fotografia i feia temps que volia passar pel camping de Beceite a saludar a la Kenia.

Vaig poder complir les dues coses i, dir que va ser el lloc adequat i en la millor data, tot va quadrar tant en la part fotogràfica com en la part personal.

Agraïda per l'hospitalitat de Kenia i de Ciccio!!! ahhh ... Recomano les pizzes que fa Ciccio!!

Un abrazo, adelante hasta pronto!!

Quan la vida et fa parar.

Aquests últims anys, la vida m'ha fet parar.

He fet fotografies, algunes d'elles us les mostro avui aquí, són fotografies fetes sense cap presa deixant-les dins l'arxiu. Potser ha canviat alguna cosa dins meu i no em cal mostrar el que faig, no ho se. No entro tant dins les xarxes socials i això fa que estigui desconnectada.

Espero tornar a pujar al tren i re-empendre el camí, primer pas treure la pols a la càmera, però l'ànim em diu que serà una arrencada pausada de mica en mica, i a baixa velocitat. Últimament camino sense plantejar-me obligacions.

Un exercici de composició.

Hola a tots/es, em recordeu??
Estic una mica desconnectada. Etapes de la vida que em tenen ocupada en altres assumptes.

Us presento en aquesta entrada amb dues fotografies, la primera mostra l'entorn i la segona mostra el resultat al qual la meva visió fotogràfica ha arribat. No és l'única fotografia que he tret d'aquest entorn, però si és la que més m'agrada.

Cel rogent pluja o vent.

Condicions de la setmana passada, cels rogents per pluja i vent si és de vespre, l'endemà el sol a la finestra.

Bones condicions per fotografiar núvols lenticulars.

1,2,3 provant, provant.

De vegades des de lluny es veuen millor les coses.

Des de lluny i dalt la muntanya les ciutats, callen semblen parades,

 desertes i sense moviment des de lluny es fan silencioses.

No sóc de ciutat i aquell dia des del Montseny vaig gaudir de la ciutat.

Muntanyes de blanc.

Muntanyes vestides de blanc, bona neu que aviat serà aigua.

Sense recursos.

Algú es preguntarà per què no pujo tantes fotos.
Algú es preguntarà per què no escric com abans al bloc.

Estic indignada, política, economia, l'edat.

Si no trec la càmera, és per què tinc problemes amb ella; fotografio mig a cegues, un accident va trencar les diòptries i la meva por a saber el cost de la reparació no em deixa continuar, és fàcil!, només cal demanar pressupost! però tot va suman ara això ara allò i ningú te oportunitats. Si això sumem que en un experimen, vaig malmetre les potes del trípode a part de cosetes de salut. Tot suma.

Però s'ha de tirar endavant,i el meu proposit per aquest any és arreglar la meva 5D clàssica, no hi ha per mes ja m'agradaria una camèra nova i menys pesada.

Els recursos de tothom minva gràcies a la repressió que vivim.......no vull continuar escrivint prefereixo estar callada, aquesta societat és surrealista, cromanyó, obsoleta.

Ja callo, aniré ensenyant fotos calladeta encara que les faci a cegues per falta de diòptries.

Temps de fred.

Significats.

Quan la natura et fa desaparèixer sobtosament, t'engoleix.

______

Mimetisme; adopció per part d'una espècie de coloració o morfologia semblans a les d'una altra espècie.

Comencem.

La boira que cobreix el paisatge es dissol,
s'obre un nou dia, s'obra una nova manera de viure.

Comencem a caminar!

Exposició a Saldes.

Dia internacional del voltor

A França no tenen tantes manies i deixen que la natura faci el seu curs.
Pel camí vam trobar ossos i bestiar que donen menjar als voltors i altres espècies.
(Portalet)(França) (Midi d' Ossau)

Potser les fotografies no són de qualitat, ja que jo no tinc prou equip ni em dedico a fer fotografia d'aus.
Però avui en el seu dia els hi volia fer costat.

Un lloc que em va robar el cor.

Feia anys que tenia pensat anar aquest indret, mai acabaven d'alinear-se els astres.
Aquest any ha pogut ser, tot i les dificultats físiques.

Quan un lloc et té el cor robat reuneixes totes les forces per anar-hi.