Aquests últims anys, la vida m'ha fet parar.
He fet fotografies, algunes d'elles us les mostro avui aquí, són fotografies fetes sense cap presa deixant-les dins l'arxiu. Potser ha canviat alguna cosa dins meu i no em cal mostrar el que faig, no ho se. No entro tant dins les xarxes socials i això fa que estigui desconnectada.
Espero tornar a pujar al tren i re-empendre el camí, primer pas treure la pols a la càmera, però l'ànim em diu que serà una arrencada pausada de mica en mica, i a baixa velocitat. Últimament camino sense plantejar-me obligacions.
Les dues primeres son ben maques, espero que tot torni a fluir i puguis fer el que t'agradi a tu, que és lo realment important.
ResponElimina;-)
Gràcies, Pere.
ResponEliminaTenia tant parat el blog que pensava que ningú comentaria!!!
Moltes vegades és necessari parar per ubicar-té abans de continuar.
ResponEliminaDisfruta del transitar pausat, lent (però intens), per la vida. Quina enveja em dones...
Petons
La vida ens dóna i ens porta per on vol ella, per molt que volem canviar de ritme, ella és qui mana, qui fa que és compleixin els nostres desitjos i projectes. Hi ha gent què caminem amb poca gent amb qui compartim moments,i d'altres esteu rodejats de gent i projectes que són per treure's el barret. Cal deixer-se portar i no lluitar, gaudir i no malmetre energia.
EliminaPetons.