 |
| Mirant el Balandrau |
Fa mal temps tothom es queixa, i vol quedar-se a casa vora l'estufa amb la manteta un bon té i un bon llibre.
A part hi ha una espècie diferent, una espècie rara que quan fa mal temps somriu, és posem nerviosos il·lusionats aquesta espècie va carregada fins a les dents d'estris feixucs, un d'aquests l'anomenen "tres peus", i surten, van al camp i a la muntana plovent, nevant.
Quan l'home del temps anuncia mal temps són capaços d'abraçar el televisor i fer-li petons, i ja els veus corre'ns per la casa buscant la motxilla on tenen la càmera, carregant bateries i revisant l'equip.
Mira que som rars els fotògrafs de natura i paisatge!
Aquest hivern no ens podem queixar.
Quanta raó que tens, l,estabilitat atmosfèrica és avorrida d,alló més.Visca la moguda atmosfèrica ;-)
ResponEliminaMal temps o bon temps, depèn de l'angle amb el qual es mira. Allò que per uns és bo, per altres és dolent; en fotografia i en moltes altres facetes de la vida ;-)
ResponEliminaAl mal temps bona cara, que és quan passen coses fotogràficament interessants.
ResponElimina