dissabte, 13 de juliol del 2013

Voler és poder?




Que fer quan tens davant teu una preciosa muntanya que la vols viure que hi vols pujar. Però estàs sola.
Es covardia no pujar a 2000 metres d'alçada? (o més)
Es covardia no emprendre el recorregut i passar la nit sola a la muntanya amb l’equip fotogràfic i la tenda l’esquena?

Son les meves pors? O és tenir seny.
Hi ha tants llocs on anar....

22 comentaris:

  1. M'és difícil contestar aquesta pregunta Esther... felicitats per les fotografies i especialment per les vivències. Molta salut, il · lusió i motivació!

    ResponElimina
    Respostes
    1. A la muntanya li tinc respecte en un moment donat les condicions canvien...
      O un simple esguinçament pot complicar tot.
      Gràcies pels teus desitjos!
      Una abraçada.

      Elimina
  2. Hola Esther,

    Ja t'he comentat aquesta entrada des del mòbil però veig que no ha quedat registrat. Et deia que jo si que penso que és tenir seny. una cosa és que sigui un passeig planer i plàcid i l'altre molt diferent que necessitis d'experiència en alta muntanya i de tècniques avançades d'escalada. és una manera de dir que jo tinc molt clar que és el que vull i él que vull no és l'escalada de la muntanya si no que em planto abans.

    Si si, ho has llegit bé, que em planto. És a dir que a mi el que m'interessa no és anar a la falda de la muntanya i escalar-la per arribar al cim sino que el que vull és tenir-la en la distància per poder fotografiar la seva grandesa, immensitat i presència amb la millor atmosfera que sigui capaç de captar ja sigui semblant a la que ens mostres o qualsevol altra variant. Lo d'escalar ho deixo per als professionals, jo em quedo amb la vida contemplativa fotográficament parlant i en transmetre la bellesa visual de les coses però també intentant donar un missatge de la importància de conservar i protegir aqeuseta bellesa que és la natura. Peròq ue t'haig d'explicar a tu si estic escrivint precisament en "Un tros de bellesa" ;)

    Salut!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Un dia el meu germà va pujar a un prat de recorregut gens complicat però que només s'accedix amb 4x4 cosa que no tinc... i mentre menjava l’entrepà el van envoltar una colla d'Isards. Ell no va gosar a respirar per por d'espantar-los. Imagina't quina emoció!
      En una altre ocasió mentre passejava davant meu es va plantar un cérvol i em va quedar mirant durant uns minuts va estar un moment fantàstic, no em vaig atrevir a fer cap gest per treure la camera, sabia que l'espantaria.
      De vegades la fotografia es lo de menys....
      Fotogràficament parlant...imagino sortir de la tenda de campanya per veure una cúpula d’estrelles i fer una nocturna a plena muntanya al costat d'un llac ple d'estels....preciós!

      Aquestes vivències només les tens allà.
      :)

      Elimina
  3. Esther, jo crec que són les dues coses, la por i el seny.
    Tenir por de fer una cosa i no fer-la per por es assenyat, oi?
    En la teva última frase tens tota la raó, l'accés en aquests indrets t'asseguren aquests tipus de vivències tant especials.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Però qui es assenyat no viu. Es limita i ...la vida passa i llavors al final,queden penediments,no?
      " Ai si jo hagués fet allò, en aquell moment"

      Elimina
  4. No sempre voler és poder. Les limitacions personals, pors, problemes físics....fan que no sempre puguem aconseguir allò que volem. Potser es tracta només de marcar-nos fites que puguem aconseguir i la resta...deixar-la en el sac de somnis incomplerts!!!
    Des de dalt del pic...aquesta imatge, almenys aquesta, no la tindries!!!!!
    Bon diumenge!!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Mira aquest escrit: http://elpais.com/elpais/2013/07/10/opinion/1373457617_864305.html

      I mira que he contestat jo a qui l'ha penjat al face: Me da pánico llegar a los 80 y que me queden cosas en el tintero. Quiero llegar a los 80 diciendo: "He vivido todo lo que queria vivir" Cada dia que paso en casa sin ir alli dónde quiero ir...me corroe perder el tiempo. Pienso que la vida es muy corta...pronto cumpliré 50 y quiero aprovechar el tiempo.

      Jo aquesta fita(pujar a la muntanya) la puc assolir,pero em para alguna cosa...i no vull dir quan sigui gran: " Ai si jo hagués fet allò, en aquell moment"

      Elimina
  5. Hola Esther,
    Jo et podria dir coses a favor i coses en contra però avui em quedo amb la foto, que com molt be diu la Montse, si haguessis pujat no la tindries ;-)
    Un petó.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pero i si hagués pujat? no hagués obtingut una nova i diferent visió molt més original?
      Des de allà dalt també es veu paisatge....paisatge no tan vist.
      ;) Sempre hi han dos cantos i tots dos poden ser bonics.

      Elimina
  6. Ai, Esther... Quant de temps portes així?
    Jo no ho diria diria por, ho diria prudència. Per aquí dalt ja t'han dit moltes coses. Més o menys, hi estic d'acord.
    Jo, quan vaig sol, i sobretot si és de nit, sóc molt prudent. A la mínima que veig una dificultat que pot suposar cert risc gire cua. Evidentment sempre vaig amb el mòbil i sempre li dic a algú per on estaré. Així i tot sempre pot passar algún accident, és clar. Igual que conduint cap a la feina, no?
    Per cert, la foto és una preciositat :-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bastant i la vida passa....
      Potser si,m'has fet veure que amb prudència... si més no hauria de intentar-ho.
      Encara que penso com tu, el dia que ha de passar alguna cosa,passa estiguis on estiguis.
      Pots esta a casa tranquil.lament i ....som vulnerables.

      Elimina
  7. Les muntanyes no són només per fer-ne excel.lents fotografies. Les sensacions que ens provoquen en pujar-les, les vivències, la plenitud que tens dalt d'un cim és mitja vida! I les fotos que puguis fer seran diferents. Dit això, anant solt cal extremar les precaucions.

    ResponElimina
  8. Jo si que tindria bastant por d'estar tot sol per aquests lares. Amb l'equip encara més.
    Salutacions.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La por no és a estar sola ni per l'equip.
      Com be diuent per aquí és por el que és desconegut...i se que ho he de provar.
      Un cop m'enfrenti podré dir si amb seguratat si repeteixo o no.

      Salutacions.

      Elimina
  9. La por la tens al desconegut. Es pot sortir perfectament sol, però és imprescindible tenir-ho tot controlat, tot i així, hi ha un 1% que és imprevisible i és aquest 1% amb el que has de pensar contínuament. És aleshores quan estarás força segura i podràs gaudir del lloc i seguir fent fotos plenes de sentiment com sempre fas.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens raó és por al desconegut. Com ha mínim ho he de provar.
      I si, fins que no tingui aquesta vivència, no estaré segura ni gaudiré.
      Moltes Gràcies!

      Elimina
  10. Hola Esther,

    Jo crec que, si vas tenir por, i més pel fet d'anar tota sola, vas fer el correcte. Tots tenim unes pors i uns límits, que sovint és millor no sobrepassar i haver-nos de lamentar d'alguna desgràcia. Potser si, que haguessis aconseguit una visió diferent, pero al preu de correr un risc potser massa gran?

    Jo, quan surto a muntanya a fer fotos, sempre hi vaig sol, i tinc molt clar de no ficar-me per segons quins llocs, i molt menys de nit. Per por, més d'una vegada he renunciat a arribar a algun estany perquè ja és fosc i no em conec bé el camí, o passar per segons quins camins degut al meu vertígen exagerat, pero m'estimo més trobar altres punts de vista que també seran atractius, abans d'arriscar-me massa i estar patint continuament.

    Per cert, la foto és preciosa.

    Salutacions!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Encara no se si tindré por,per que encara no ho he experimentat.
      Lluito per trencar les pors,penso que son elles les que no ens deixen fer o dir el que cal. :)
      I si un és coneix,penso que també coneix els seus límits.
      Gràcies!.
      Salut.

      Elimina
  11. Gràcies a tots per les vostres aportacions.
    Són de gran ajut.

    ResponElimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...