Ha tornat a sorgit la mateixa conversa amb persones diferents.
Fa uns dies amb la
Mª Rosa va sorgir aquesta conversa, l'altre dia amb
en Pere també va sorgir, l'Hospital parlant dels lloc on m'hi fico les infermeres es varen preocupar i amb
la Montse parlant de les sortides a la platja en solitari. Avui la volia tornar a plantejar: "Sola o acompanyada?."
 |
| Fotografia de J.Escobedo |
Jo per estar del tot centrada en la fotografia i arribar a connectar amb la natura he d'estar sola.
Quan vaig amb algú altre no em centro, estic pendent de la persona que m'acompanya i no tan en centrar-me.¿serà instint protector? no ho se.
I això que viure aquell moment especial, compartint l'emoció del moment es immensament, mes grat amb algú.
Els que em coneixeu sabeu que em torno com una nena petitona, quan per exemple un arc de Sant Martí o unes llums d'espectacle apareixen davant els meus ulls i per a mi compartir aquest moment el fa encara molt més màgic.
 |
| Gironina |
A la feina les companyes sempre em diuen que no vagi sola i jo se que tenen tota la raó del món, que un simple esquinçament a la muntanya sol@ i sense cobertura al mòbil pot arribar a ser fatal,sobretot en temps de fred.
I ara a més a més
com explica en Pere en el seu bloc em d'anar en compte amb els robatoris, es veu que les mosques han olorat la mel.
Així que com ho vull tot...(fa poc m'ho han dit) continuaré combinant els meus moments de soledat i els moments amb la vostra bona companyia.
Des de Barcelona el Montseny es veu aquests dies preciós la neu fa que estigui més proper a nosaltres.
