Pensaments

Si hi han cinc persones en el mateix escenari,entorn o simplement mirant una rosa, ninguna veu el mateix: No es pot!
Per que cada persona te experiències viscudes diferents, ments diferent, passats diferents,hàbits diferents,personalitats diferents, cadascú es genuí.
Potser algú de petit es va punxar amb una rosa i li te repulsa, en canvi una altra persona gaudeix del seu aroma tancant els ulls.
Per això es difícil criticar una fotografia o qualsevol obra d’art. El que a mi m’agrada i en diu alguna cosa potser que a la persona del meu costat no li digui res, llavors qui som ningú per jutjar qualsevol obra d’art,fotografia o peça musical.
Com sabem, en quin estat d’ànim o quina experiència viscuda va portar, aquella persona a crear,captar o escriure?
La tècnica ja es una cosa mes mecànica, més pensada on no intervé el cor.
Que es art? quant t’impregnes del lloc,quan t’oblides de tu, del mon, de on ets aquell moment i gairebé de respirar i del temps que passa i fas sense pensar i et deixes anar pel moment o quant fas servir la tècnica i ets mecànic i calculador?
Aprofito a enllaçar aquesta entrada al bloc de n'Esteve Garriga,(amb el seu permís) ja que m'ha inspirat aquesta entrada, ben mirat no te res a veure amb el que ell diu, però...
busquem un estil i en aquell moment fotografiem segons el nostre estat d'ànim.
A cada foto intervé el nostre estat d’ànim, expresem dramatisme,expresem suavitat.