De pedres n'es ple el nostre camí, que pas a pas les anem deixan enrera i formen part del nostre passat. De pedres son plenes les muntanyes que superem per arribar el cim.
Si Jorge en estos tiempos que corren o me fumo un "peta" o me vuelvo mística,prefiero lo segundo,es el mejor ejemplo que le puedo dar a mi hija. :) Gracias por pasar, un abrazo.
Aquest Pedraforca és inesgotable! M'agrada molt la segona, ja que al menys, fent referencia com fas als entrebancs del camí, hi ha una escletxa de cel blau, enmig dels núvols!!! :-) Vinga, una abraçada!
Una bona reflexió i bones fotos per acabar bé la setmana. Salut!
ResponEliminaBe,je,je,je jo la començo la setmana.
EliminaGràcies, bon cap de setmana!
has empezado el año en fase mistica, eh?
ResponEliminame gusta esa presencia del Pedraforca
Si Jorge en estos tiempos que corren o me fumo un "peta" o me vuelvo mística,prefiero lo segundo,es el mejor ejemplo que le puedo dar a mi hija. :)
EliminaGracias por pasar, un abrazo.
Aquest Pedraforca és inesgotable! M'agrada molt la segona, ja que al menys, fent referencia com fas als entrebancs del camí, hi ha una escletxa de cel blau, enmig dels núvols!!! :-)
ResponEliminaVinga, una abraçada!
Una abraçada Montse, gràcies.
EliminaTens "dominada" la zona, eh?
ResponEliminaEs un repte anar superant les pedres i anar pujant tant en la vida com en la fotografia ;)
Un petó!
N'hi han camins més empredats que uns altres ja n'estic farta de tanta pedra!!! Però no del Pedraforca ;)
EliminaUn petó!
Hay que saber mirar para encontrar belleza en las piedras de nuestros caminos...
ResponEliminaMuy interesante tu blog
(Gracias por pasarte por el mío)
Un saludo.
Saludos Miguel Angel.
EliminaBoniques pedres (les de la foto, que no les del camí), a veure si aviat les venim a veure junts ;-)
ResponEliminaSi Pepet, fins aviat!
ResponEliminaLes pedres del camí....una patada i a continuar!!!