la fotografia la tenia reservada per la Diada però m'ha vingut mes de gust dedica-li a ella.
Una abraçada,bonica!
pàtria del meu cor,
quan de tu s'allunya
d'enyorança es mor.
Hermosa vall, bressol de ma infantesa,
blanc Pirineu,
marges i rius, ermita al cel suspesa,....
Què maco!!! Gràcies preciosa!!! M'ha fet treure un parell de llagrimetes!!! Visca Catalunya!!!
ResponEliminaDe res carinyo, ja saps que t'estimo.
EliminaSempre et tinc present.
Una forta abraçada!
Dos símbols de Catalunya, bona dedicatòria, també era adient per l'onze de setembre ;)
ResponEliminaUn petó.
Quan vaig veure la senyera al vent,va ser aquesta la meva intenció.
EliminaPerò....una amiga que enyora Catalunya,que estima la nostre terra,se que la porta dins des de petita,ja val aquesta fotografia i moltes més.
Un petó.