De vegades,no puc estar els núvols,per que els núvols estan per sota meu, es llavors,des de les alçades, on en sento més en pau i en tranquil.litat.
El primer dia que vaig veure aquest paisatge, vaig pensar, he pujat al cel.
Involuntàriament, faig un sospir, d'aquells, que et fan descarregar, tota l'energia negativa que portes acumulada i em sento renovada,no se, si em se explicar i si només em passa a mi,pero, cada vegada que pujo i miro aquestes muntanyes, tots els mals es dissipen i trobo la pau.
Aquesta sèrie és superior!!!!
ResponEliminaPer mi la tercera és " un veritable mar de núvols".
T'has superat!!!! Un treball excel.lent!!!
Veig que vares aprofitar bé el cap de setmana. La primera, amb aquesta illa en el mar de nuvols m'encanta. Si bé tota la sèrie és ben bona.
ResponEliminaContinue d'exàmens finals, a veure quan tinc una estoneta i fem una escapada...
Es como una alfombra de nubes.
ResponEliminasaludos
Crec, a l'igual que la Montse que la tercera es de llarg la que m'agrada mes.
ResponEliminaDe fet, jugues amb avantatge, dons als teus dominis et solen visitar sovint aquesta mena de núvols ;)
Un petó!
Ui, Montse,gràcies.
ResponEliminaEspero anar,pujant les escales, correctament i anar-me'n superant favorablement.
Un petó.
Que la força t'acompanyi, en els exàmens.
ResponEliminaQuant acabis, fem una escapada,ara et toca centrar-te.
Sort,Pepet!
Ja sabeu, que els meus dominis son, els vostres dominis.Es cosa de fer un truc,Pere.
ResponEliminaLa bellesa compartida,es doble bellesa.
Un petó!
Bienvenido,Paco,gràcias y saludos.
ResponEliminaJo també estic amb en Pere la tercera és preciosa!
ResponEliminaNo hi res com un toc de llum.
ResponEliminaGràcies per la visita, Esteve.