Eterna soletat.

Una vegada un amic em va dir: Para,respira i pensa.
Just, això vaig fer,pero no fotogràficament parlant,que era, el que m'he recomanava,si no, que vaig començar a reflexionar, en altres coses.

I la paraula que em va tornar a resorgir es, resignació.

Davant la vida, resignació.
davant les il·lusions,resignació?
davant les injustícies?
resignació, a les ganes de viure,?
resignació a les ganes d'estimar?
resignació, a les ganes de ser?
davant una foto frustrada,resignació?
resignació a l'eterna soledat.

I no vull continuar,pensant,
per mi resignació es una gran pèrdua de temps.

Però....m'haure de resignar.

Des de dalt d'un cim, a prop de Barcelona, sentin els ocells, que ja es preparen per dormir, sentint el soroll del vent,quan passa pel mig de les branques i gaudint d'un espectacle de colors...
en eterna,soledat,sentint els meus pensaments,parant i respirant.....

Ja veus amic meu, que perillós es fer-me pensar.
Però i pots continuar,eh??
Hauré de retitular aquest bloc,com "Cabories d'Esther!!!!
Ja,ja,ja.