L'emigrant

Aquesta entrada es per una amiga que avui fa 21 anys va marxar de Catalunya,
la fotografia la tenia reservada per la Diada però m'ha vingut mes de gust dedica-li a ella.
Una abraçada,bonica!

Dolça Catalunya,
pàtria del meu cor,
quan de tu s'allunya
d'enyorança es mor.
 
Hermosa vall, bressol de ma infantesa,
blanc Pirineu,
marges i rius, ermita al cel suspesa,....

Una cancò

Avui vull compartir amb vosaltres,una cançò.
Per que estimo la natura, per que escoltar aquesta canço m'emociona,per que m'agraden els animalons,per que m'encanta aquesta cançó i la volia tenir al bloc.

Us deixo dues fotografies de fa uns anys.


Com m'agradaria que prenguéssim consciència, que deixéssim de ser egoistes, capitalistes, consumidors i sabéssim compartir aquest planeta, ser conseqüents i viure estrictament amb el que necessitem ni amb més ni amb menys, tots per un igual.
Per que penso que en aquest món, si estigués ben repartit, tots podríem estar molt millor.

Un cor

Si tuviese que contarle hoy mi vida a alguien,

podría hacerlo de tal manera que me verían como

a una mujer independiente, valiente y feliz.

Nada de eso: Me está prohibido mencionar la

única palabra que es mucho más importante que

los once minutos: AMOR

Durante toda mi vida he entendido el amor como

una especie de esclavitud consentida. Es mentira:

La libertad sólo existe cuando él está presente.

Aquel que se entrega totalmente, que se siente

libre, ama al máximo. Y el que ama al máximo

se siente libre.

Por eso, a pesar de todo lo que pueda vivir,

hacer, descubrir, nada tiene sentido. Espero que

este tiempo pase de prisa, para poder volver a la

búsqueda de mí misma, bajo la forma de un hombre

que me entienda, que no me haga sufrir.

¿Pero qué tonterías estoy diciendo?

En el amor, nadie puede machacar a nadie;

cada uno de nosotros es responsable de lo que siente,

y no podemos culpar al otro por eso.
Me sentí herida cuando perdí a los hombres de los que me enamoré.

Hoy, estoy convencida de que nadie pierde a nadie,

porque nadie posee a nadie.
Ésa es la verdadera experiencia de la libertad:

Tener lo más importante del mundo sin poseerlo.

Paulo Coelho, m'encanta!

He trobat un cor al terra,

algú l'ha perdut?

Que sàpiga que jo li he trobat,

l'he trobat al terra

potser ...es un cor robat.

Amiga

La boira envolta els arbres, les muntanyes i el bosc.

Com el caliu d’una família que t’envolta en una abraçada d’amor.

Gràcies amiga per compartir novament aquest caliu que sempre m’ha faltat.

Tens un gran tresor, gran i bonic.

Gràcies amiga per apropar-me i donar-me aquest caliu.

El meu agraïment a la “gran mare” (no diré el nom ;) ) expresses molt d’amor, i m’emociones quan parles.

Per que hi ha persones que només tenen paraules boniques per a tothom.

Per que hi han persones senzilles, que sempre tenen un somriure per a tothom.

Per que hi ha persones que tenen un petit detall, a desconeguts sense demanar res a canvi.

A totes dues un gran petó i una forta abraçada.

El camp

Una nova sortida amb en Pepet.
Aquesta vegades anàvem una mica perduts el plan B no estava del tot clar i vàrem tenir que improvisar.

He de agrair en Pepet la seva paciència, vaig estar fent experiments que he de continuar perfeccionant, potser aviat mostro algun dels resultats ¿?

Mentre m'ho penso, us deixo la meva versió d' aquest arbre que varem compartir.

El bosc i la vida

Cada vegada que sento que un bosc es crema m'entristeixo.
Hi ha gent que no sap que el bosc es fràgil, que per no res anys i anys de bellesa desapareix????
que hi ha vida dins el bosc que es destrueix i aquestes persones irresponsables no li donen importància ....
Persones inconscients!

Tots formem part de la terra. Vivim de la terra, no som res sense la terra, sense els animalons que formen part d'ella per molt petits que siguin,el més petit microorganisme es important!!
Hi ha gent que no pren consciencia!!!
Cada vegada que crema un bosc penso en la vida que es crema....
Tots som importants...

Tots ens em de respectar.....
Si no respectes el teu entorn, NO et respectes a Tu mateix....
Persones inconcients!!!! 














El meu recolzament a tota la gent que esta patitn aquesta situció.

Transportada al passat.

No se que tenen  aquests llocs,carregats d’història que fan que la meva imaginació voli al passat.

Allà dins envoltada de pedres que transpiren història, que al seu moment varen ser protagonistes del nostre passat ,allà, estesa a terra mirant el cel, imaginant veus vaig ser transportada a altres èpoques.

Ara a casa processant les fotografies m’ha adono de l’estat d’abandonament del lloc.

M’agraden aquests llocs així tal com son i no restaurats ,ja que per a mi un lloc rehabilitat perd la força que el temps li ha atorgat, però si que m’agradaria que els seu entorn estigues prou conservat, net i li donés el protagonisme que es mereix.

He gaudit novament de la companyia d’en Pepet feia temps que no coincidíem, ja tocava.

Es curiós però sempre que surto amb els amics, es com viure una petita aventura,com les que vivien els protagonistes d’aquells llibres que llegia quan era petita.

Avui podria titular aquesta nova aventura com: “los dos y el misterioso monasterio”

o crec en Pepet preferiria : “los dos y el secreto de la abadesa”.