És com si tinguessim la boira davant els ulls, una boira que no ens deixa veure més enllà, que no ens deixa obrir la ment, els ulls ni parar l'orella i no ens permet arribar a persones interesants.
De vegades no cal parlar tant de les nostres coses, hi han moments per escoltar i enriquir-se de qui tenim el costat, persones amb altres inquietuts que poden fer més rica la nostra vida amb tan sols escoltar-les.
Cal parar l'orella i obrir la ment, potser darrera la boira hi ha un bosc preciós on passejar acompanyat.
