Boires/onades/carícies.

Com onades sobre les muntanyes

 així veig les boires.

Com onades que arriben a la costa,

acariciant les roques.

Com  onades,

sobtades que arriben de cop i volta,

acariciant les muntanyes.

La boira sobre pics i carenes

passant suau i silenciosa

com la carícia d'una mà sobre la pell nua,

així veig les boires,

suaus i silencioses.

Cercant la pau interior.

Hi molta gent que quan li parles d'aquestes coses, et miren de forma estranya.
Però últimament només faig que pensar:



"Per què lluitar i voler anar contra corrent quan la vida és com  les corrents marines, has de deixar que la vida et porti, ets com un vaixell a la deriva dins aquesta vida, no cal preocupar-se, només cal viure aquelles situacions que la vida ofereix.


Per què volgué anar cap a la dreta i encaparrar-se si la vida et tornarà a dirigir cap a l'esquerra.  No cal preocupar-se de res, cal aceptar i agraïr el què la vida et dona i si alguna cosa no funciona es per què estas anant contra corrent i mentres vas contra corrent vas perdent les forces i els ánims i la vida.
No cal preocupar-se ni encaparrar-se, només cal demanar a la vida que et doni aquella oportunitat i seguir vivint sense cap més complicació."

Cal viure amb un somriure i aixì la vida serà mes dolça.
 :-)

Embolics.

Passejant pel bosc, durant un dia solejat que podia fer?
Em vaig centrar en les formes i els dibuixos que el riu m'oferia.

De tot s'ha de trobar la part positiva, oi?
Si més no, vaig passar una bona estona jugant a captar aquests dibuixos.

De vegades temin moltes preocupacions dins el cap, volem pensar en tantes coses que ens fem grans embolics. Embolics inútils per què després de cop i volta les coses es solucionen de la manera més inesperada, ja podem donar-li voltes i voltes en solucionar allò que ens preocupa que a la fi, per si mateix es soluciona.
Llavors? Per què preocupar-s’hi tan?

El senyor del jersei d'Islàndia.

Amb l'agradable companyia de l'Esteve Garriga, amb qui vaig compartir aquest moment.
Esperava que el Pedraforca s'anés iluminant a poc a poc però no va ser així, de cop i volta van apareixer aquestes llums, el sol ens va regalar un bonic efecte de llum.

Un plaer compartir amb tú, l'espera de les primeres llums què es van fer esperar,
o va ser la guia que va calcular malament? ;-)

Tardor, tardana....

...o no.
Aquí encara no he vist la tardor tot i que la vam buscar i ara el vent d'aquests dies potser ha fet caure la fulla.
He anat a cercar la tardor en aquest cas he estat jo qui ha arribat tard, ja quedaven pocs colors tot i així, algun coloret he captat a Ordesa.

He tornar amb alguns colors i... altres coses més, coses estranyes i diferents :)
 ____________
Quatre fotografies meves participan en aquest video, em fa molta il.usió estar entre tots aquests fotògrafs!! i he volgut compartir-la amb vosaltres també.
http://youtu.be/YeoM1gslutc

Superfície.

Ecologia.-

Actualment hi ha un greu problema amb el plàstic, que ens està contaminant els mars lenta i perillosament.

Els mars son plens d’aquesta i altre brossa, però som cecs i no volem veure el mal que esta fent i només miren la bellesa de la superfície.

Amor.-

Igual que aquelles persones que és queden en la superfície i només és fixen amb el físic i la carcassa de les altres, sense veure la pura bellesa que hi ha dins.

Mirem dins, observem detingudament prenen-nos el temps necessari saltant-nos la superfície, potser traspassant la capa superficial veurem si el fons de cada persona és ple de bellesa o és ben brut.

La via làctea i la lluna

Les nits d'estiu donen per molt, varem començar la sessió a peus del Pedraforca. 

 i tres hores després va sortir la lluna. 

Les nits d'estiu donen per molt!