Tinc una cita d'amor!!!

Tinc una cita d'amor amb la meva dolça Catalunya.

i un desig.

Que torni a ser rica i plena.
Endarrere aquesta gent
tan ufana i tan superba.

 

Després de demanar l'opinió a una amistat sobre el text que volia escriure,vaig fer una reflexió de consciència.

Crec amb l'harmonia i per mi el món ideal seria que tots fóssim ciutadans del mon,sense extremismes.
Avui dia tots estem molt (crec que la paraula es) retallats i tenim els ànims unes vegades radicals i d'altres decaiguts.
Tots acabem escombrant cap a casa, cap el nostre raconet i el nostre dia a dia i la nostre terra es casa nostre allà on varem neixer, ens l'estimem i  la sentim nostre.

Ens estimem el nostre trocet de terra i crec que més grans es el pes de la seva història, més gran es la nostre estimació cap a ella.

Ballant un tango.

Es un lloc amb un atractiu especial, moltes vegades fotografiat i no m'estranya, per que veure aquests arbres no deixa indiferent tenen personalitat pròpia.

Aquesta vegada no he pogut reprimir-me i he buscat un nou enquadrament.Recordo el dia que els vaig descobrir.

La meva casa ideal seria......

La meva casa ideal tindria per sostre una cúpula de vidre....

La habitació orientada a llevant, per tenir despertars de colors,

i de les primeres llums rebria l'energia pel começar el dia.

 Per contemplar al capvespre, boniques postes de sol,davant el sofà tindria un gran finestró

i acompanyant l'espectacle sonaria una música suau, que ompliria el gran saló.

I com la meva llar tindria una cúpula vidre per sostre, cada nit dormiria sota cels estelats

 per que els meus somnis fossin cada nit detallats.

I les nits de fred dormiria sota flassades de tricot,

buscant l'escalfor de un suposat xicot.

Els dies de tempesta vora la llar de foc, la pluja picaria els vidres interpretant una peça musical

 i el tronar dels llamps,sonaria fins i tot cordial.

Diuen que somniar, es gratuït

aixi que si us plau,

 avui deixeu-me somniar.

 :)

Blue Moon

Pitgeu sobre la foto per veure-la en gran.

Els rostres del bosc

El bosc es ple de rostres.ple de personalitat,
cal parar i observar detingudament per veure la bellesa que amaga.
Igual que la vida n'és plena de rostres que cal observar detingudament,
per veure la bellesa de la seva personalitat.

Un nou rostre,una nova personalitat,
plena d'experiències i vivències personals.

Una nova sortida amb  molt bona companyia, aquesta vegada amb Maria Rosa.
Em va encantar conversar amb tu.
Benvinguda, me'n alegre en el meu camí haver-te trobat.

Petiteses II

Segueixo...
Petites gotes, petits tresors, que donen vida, que donen frescors.

Petiteses.

Hi han petits detalls que ens envolten i  omplen la vida, en aquest cas el temps.

Provant un dels meus, nous joguets.