Un dia fa un munt d’anys,anava conduint pel
carrer Major de Gràcia.
Mentre esperava que el semàfor es poses en
verd, una petita abella es va entretenir volant pel retrovisor del meu cotxe.Em vaig quedar envelada
mirant el seus moviments pensant, que
bonica visió,això només ho gaudeixo jo!!
El meu pensament durant el camí va ser: “hi
han persones que estan tan ficades en els seus problemes diaris i de rutina,….que
no veuren aquestes petiteses, que omplen tant.
I vaig agrair a la vida que em dones aquesta
sensibilitat com per tenir d’aquestes vivències, que altres persones les
qualificarien de immadures. Va passar en
segons però apreciar el vol d’aquella petita abella,em va alegrar el dia.
No recordo quin estat d’ànim tenia en aquell moment.
Ja fa molts anys i encara ho recordo, carai com afecten algunes petites coses.
Uns anys més tard vivia en una casa amb jardí,
en ell tenia una gran magnòlia,preciosa,tan alta o més que la casa.
Be, estan allà sola en silenci va apareixia un
colibrí. Vaig pensar un colibrí aquí???
Em va estranyar moltísim però el seu vol i
forma eren molt semblants. Em vaig quedar quieta observant el seu moviment. Maleint
no tenir la càmera a ma, pensat “ si pujo a buscar-la em perdré aquest moment i
quan baixi ja haurà marxat” així que em vaig quedar a gaudir del seu vol i del regal que m'oferia la vida.
De vegades val la pena sacrificar una
fotogràfica i viure un moment etern.
Aquestes dues imatges les guardo en la (meva) memòria,que espero que el Sr Alemany no em vingui a robar,mai.
___________
N.A: L'imatge es per il.lustrar el relat del record, no per res més.
