El primer cop.

Sempre hi ha un primer cop.
El primer cop que vaig a l'estany de Sant Maurici, el primer cop que veig els  Encantats i el primer cop que faig una panoràmica combinant tres fotografies. 
I dic que es el primer cop per que he de tornar, a veure el bosc immens d'arbres gegantons.
He de tornar a sentir la força de l'aigua cristal·lina que corria camí  cap al mar.
He de tornar a sorprendre’m al veure a 3 metres de mi un cérvol, mirant-me mentre feia... "un riuet".
He de tornar a veure aquella colla de cérvols que la petita i ràpida Nuca en un descuit nostre,s'escapar al sentir la seva olor a perseguir-los i  amb la seva corredissa verem poder apreciar en mig gairebé de la foscor el moviment de tota aquella colla camuflada al entorn. Sorprenent!!
I això que al darrer dia, amb la Nuca ven lligada, varem poder veure, dos d'ells al mateix aparcament de l'entrada al parc.
Ja sabeu de tornada,s'ha d'anar amb la càmera preparada ja que els cérvols els pots trobar al mateix aparcament.
M'han quedat pendents unes quantes fotografies...aixì que, he de tornar!

Efectes de llum.

 Estava enmig d'un prat el sol lluïa, havien boires que anaven corrent, pentinant prats, arbres i cims,amb silenci amb suavitat.

Em van encantar els efectes de llum canviants. 

 

Vaig gaudir, d'un espectacle que anava canviant per moments. 
Un mateix motiu era diferent segons el gruix de la boira.

Bicolor

Uns dies sorprenents amb traca de final de festa.

Aquell dia l'ambient era bicolor, l'enfarinada d'aquella nit va vestir els arbres i les muntanyes de blanc, conservant parts de color.

La nevada sobtada d'aquella nit, va fer que hagués de marxar abans, havia de treballar aquella nit i no sabia l'estat de la carretera, si es posaria pitjor.

De baixada anava parant, vaig quedar xopa sort que sempre porto roba de recanvi dins el cotxe.

Esperant la pluja.

La pluja, que ruixa cada racó del meu país, quan està sec.
Oh,primavera que has donat color i vida al cel, als prats i els arbres has vestit.
Oh primavera que has ruixat,tot el meu país.

Benvinguda primavera!

Afegeixo i aprofito per informar que participo amb aquesta fotografia a Girona Temps de Flors.
Esta exposada del 12 al 20 de maig – Restaurant Els Jardins de la Mercè

http://www.gironatempsdeflors.cat/cat/agenda_fitxa.php?idReg=2364&categ=

Sense colors.

.

Quan la llum no t'acumpanya, quan el color es ausent

hi ha un núvol que pentina el cel.

Si els arbres parlesin

Podrien explicar-nos molts fets de la nostre història.

Històries personals, històries d'amants, històries de guerra, històries de poble i de ciutat.

 Ells han viscut el nostre passat i viuran el nostre futur. 

Estaven, estan i estarán,cal conservar-los.

Pedraforca, protagonista.

 El protagonista d'aquesta terra,

el protagonista de les meves fotografies,

el protagonista de moments emocionants,

el protagonista dels meus somnis,

ets tu... Pedraforca.

__________________

Vaig arribar quan els rius eren secs, la terra seca, les muntanyes tristes, pelades sense neu.
En tres dies tot va canviar, els rius eren plens de vida i el seu soroll omplia el bosc, les boires embolcallaven els boscos ,acariciaven carenes i valls.
Per acabar i arrodonir al despertar i obrir la finestra vaig tenir l'espectacle de color.
Tot el poble era  blanc!
La neu, donava llum als arbres, enfarinava les muntanyes i el cotxe amb 3 dits de gruix!!!
vaig haver de plegar i marxar i a Barcelona un sol espatarrant!

 

L'home del temps anuncià pluja....va començar a ploure fort amb vent, en una de les sortides el paraigües  va anar a fer punyetes, tot plegat fet un nyap, jo molla buscant una localització. 

Al aixecar-me vaig decidir anar a una localització on veia un mar de núvols encantadors i allà vaig estar esperant a que el taló s'aixeques per oferir-me un espectacle de color, però no va ser així.

Vaig decidir canviar de bàndol i anar allà on hi havia el mar de núvols....al arribar al lloc vaig adonar-me'n que l'espectacle de color havia estat mirant al Pedraforca.

Encara que ja el dia ja era despert, no vaig poder m'hi estar de fer li un retrat a la bruixa.

Per la posta vaig passar tot una estona llaarga esperant.... aquell dia no es va voler guarnir de colors per mi....li hauré de demanar una nova cita.

Encara que a l'arxiu em queden unes quantes més de aquest tros de roc.

Espero que us agradin tant les fotos com la meva vivencia que en tres dies va ser del tot intènsa.