dimecres, 2 de maig del 2012

Pedraforca, protagonista.


 El protagonista d'aquesta terra,
el protagonista de les meves fotografies,
el protagonista de moments emocionants,
el protagonista dels meus somnis,
ets tu... Pedraforca.
__________________
Vaig arribar quan els rius eren secs, la terra seca, les muntanyes tristes, pelades sense neu.
En tres dies tot va canviar, els rius eren plens de vida i el seu soroll omplia el bosc, les boires embolcallaven els boscos ,acariciaven carenes i valls.
Per acabar i arrodonir al despertar i obrir la finestra vaig tenir l'espectacle de color.
Tot el poble era  blanc!
La neu, donava llum als arbres, enfarinava les muntanyes i el cotxe amb 3 dits de gruix!!!
vaig haver de plegar i marxar i a Barcelona un sol espatarrant!

 
L'home del temps anuncià pluja....va començar a ploure fort amb vent, en una de les sortides el paraigües  va anar a fer punyetes, tot plegat fet un nyap, jo molla buscant una localització. 
Al aixecar-me vaig decidir anar a una localització on veia un mar de núvols encantadors i allà vaig estar esperant a que el taló s'aixeques per oferir-me un espectacle de color, però no va ser així.

Vaig decidir canviar de bàndol i anar allà on hi havia el mar de núvols....al arribar al lloc vaig adonar-me'n que l'espectacle de color havia estat mirant al Pedraforca.
Encara que ja el dia ja era despert, no vaig poder m'hi estar de fer li un retrat a la bruixa.



Per la posta vaig passar tot una estona llaarga esperant.... aquell dia no es va voler guarnir de colors per mi....li hauré de demanar una nova cita.

Encara que a l'arxiu em queden unes quantes més de aquest tros de roc.

Espero que us agradin tant les fotos com la meva vivencia que en tres dies va ser del tot intènsa.


dimecres, 25 d’abril del 2012

Els colors de la primavera

Primavera,esclat de color,esclat d'alegria.
Dies de núvols,pluges,vents i colors quina estació mes divertida!
Cada dia no es el mateix,cada dia un nou color,un nou cel,una nova llum.
Que cada dia, us desperti l'alegria d'un nou color i una nova llum.

diumenge, 22 d’abril del 2012

...i ara? arbres.

M'agraden....
les boires, els dibuixos de les onades,les riarols, les muntanyes.... i ara els arbres!
 Aquest tipos d'arbre m'agrada i aquest camí infinit...
el camí es llarg i sembla que mai hagi d'acabar.

Seguiré buscant boscos eterns....
on els arbres arrenglerats em marquin clarament el camí.

dilluns, 16 d’abril del 2012

Mar Menuda.2


 Aquí us deixo, la segona part de Mar Menuda.
En aquesta primera foto, vaig trobar a faltar les botes d'aigua,brrrr!!!
Que curiós arriba a ser aquest pinet sobre el cim del roc.
Vaig fer servir un Nd d'aquests que resten llum, que la Montse em va aconseguir a Alemanya, amb ell estic gaudint molt i molt.

dissabte, 14 d’abril del 2012

Mar Menuda amb troçet de lluna


 Tenia ganes d'anar aquesta caleta, tant i tant fotografiada.
No tenia intenció de sortir aquest cap de setmana però en Jorge sempre acaba engrescant-me.

Anant a llocs tant fotografiats per companys,m'adono de la dificultat de l'entorn i es quan els hi valoro, més el seu treball, ja alguna vegada ho he manifestat,però vull remarcar-ho.
Espero que us agradin les meves hi haurà una segona part....

dijous, 5 d’abril del 2012

El nostre "jo".


Els humans, es creiem perfectes, amb una intel·ligència superior a la resta de les espècies i no es així.
Els animals fan la seva vida per instint, actuan segons el moment,viuen segons les estacions de l’any, no tenen poder de decisió, no es qüestionen, actuen.
En el moment del perill, actuen. En el moment de cria,actuen. Tenen esperit de supervivència.
Es deixen portar per l'intint.Son més lliures que nosaltres!

Nosaltres tenim un gran impediment per ser lliures i es el nostre propi “Jo”.
Ningú es perfecte i naixem sense estar ensenyats i la vida es creixa i anar aprenent any rere any, per morir sense saber del tot.
La vida ens posa situacions que em d’anar superant i lluitant.
Quan coneixem una persona nova, ens aportarà nous punts de vista, nova perspectiva que son per tenir en compte, les coses passen per algun motiu.
Si perdem alguna persona pel camí, per que serà?
Em de desfer-nos de les nostres traves, de les nostres pors per poder viure la vida amb llibertat.
La por a actuar, a decidir sol, es un impediment a creixa.
La por a estimar i acabar amb el cor trencat novament,es un impedient als sentits.
La por a la independència intel·lectual, es un impediment per el nostre creixement.
Por a ser qüestionat pels altres, ens resta llibertat.
Por a ser rebutjat, por al fracàs, ens impedeix continuar el camí a fer la nostra vida.

Es el nostre propi jo, qui no ens deixa ser lliures, a estimar, a expressar-nos, a fer al que volem.
Es “jo” i no les persones que tenim al costat les que ens impedeixen ser lliures. 

Cada dia lluito per ser més lliure.....

Ja veieu,avui no estic,fotògrafa.


diumenge, 1 d’abril del 2012

Montserrat la lluna i els planetes

Des de Montserrat.
No podia perdre'm aquesta oportunitat,se que tenen un soroll terrible.
Mentre no les torni a repetir al meu arxiu queden per poder gaudir d'aquest espectacle que avui volia compartir amb vosaltres.
Qui sap potser quan els planetes tornin a cojuntar-se, tingui una Super Mega càmera que no produeix soroll.
Us deixo amb les fotografies...



Us convido a veure també: "La bruixa i els planetes"
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...