Pels bonics moments compartits.

Quan les circumstancies et fan canviar de rumb i no et deixen coincidir.
Circumstancies que veus que t’allunyen, sense voler de moments que vols compartir.
Moments que queden gravats de un bonic i dolç record.

A ulls d'ocell

Sempre he envejat als ocells, per tenir una visió privilegiada.
Volar sentit només l'aire en silenci.
Aquesta fotografia em fa apropar-me aquesta sensació de silenci i llibertat que gaudeixen els ocells.

On es la neu?

Una escapada al Berguedà junt en Pepet feia uns mesos que no pujava imaginava les muntanyes blanques o enfarinades, veure-les sense neu em va impactar, després quan vam recorre el bosc i vaig veure que tot era sec i esmorteït em va espantar, avui al agafar el cotxe que estava al sol, el termòmetre marcava 17.5º o mare!!
Esperem que aquests temps canvii.


Vàrem tenir un dia, soso.

La matinada amb algun núvolet però d’allò més prim, cap boira que vestís les muntanyes i donés volum.
El bosc era sec em va espantar, per que al Berguedà jo sempre l’he vist humit amb aquella olor a terra molla, vaig trobar a faltar les olors del bosc.
Vàrem aprofitar a fer riuets gelats ,al tornar al cotxe la posta em va sorprendre amb el 70-200 que em va deixar en Pepet, llavors vaig aprofitar per fer-li aquesta fotografia al Pedra.
Encara que el sol va caure sense fer cap espectacle de llum, veure com la seva llum taronjada, li deia fins demà al Pedraforca, va ser també bonic.
Només uns núvols lenticulars van quedar per donar una mica d’emoció al cel, però no vaig poder treure-li un bon profit per que al arribar al lloc, el moment ja havia passat.

Encara que no varem tenir cels espectaculars, ni boires, ni una bona matinada, varem tenir estones de bona conversa,un plaer gaudir de la teva companyia Pepet.

Pensaments

Si hi han cinc persones en el mateix escenari,entorn o simplement mirant una rosa, ninguna veu el mateix: No es pot!
Per que cada persona te experiències viscudes diferents, ments diferent, passats diferents,hàbits diferents,personalitats diferents, cadascú es genuí.
Potser algú de petit es va punxar amb una rosa i li te repulsa, en canvi una altra persona gaudeix del seu aroma tancant els ulls.
Per això es difícil criticar una fotografia o qualsevol obra d’art. El que a mi m’agrada i en diu alguna cosa potser que a la persona del meu costat no li digui res, llavors qui som ningú per jutjar qualsevol obra d’art,fotografia o peça musical.
Com sabem, en quin estat d’ànim o quina experiència viscuda va portar, aquella persona a crear,captar o escriure?
La tècnica ja es una cosa mes mecànica, més pensada on no intervé el cor.
Que es art? quant t’impregnes del lloc,quan t’oblides de tu, del mon, de on ets aquell moment i gairebé de respirar i del temps que passa i fas sense pensar i et deixes anar pel moment o quant fas servir la tècnica i ets mecànic i calculador?
Aprofito a enllaçar aquesta entrada al bloc de n'Esteve Garriga,(amb el seu permís) ja que m'ha inspirat aquesta entrada, ben mirat no te res a veure amb el que ell diu, però...
busquem un estil i en aquell moment fotografiem segons el nostre estat d'ànim.
A cada foto intervé el nostre estat d’ànim, expresem dramatisme,expresem suavitat.

De pedres n'es ple el camí.

De pedres n'es ple el nostre camí, que pas a pas les anem deixan enrera i formen part del nostre passat.
De pedres son plenes les muntanyes que superem per arribar el cim.

Allà lluny...

Allà lluny, on la vista es perd allà lluny esta el que desitjem.
I pas a pas em d'anar fem camí potser triguem tot una vida en arribar, potser mai arribarem, però l'esperança es la que ens belluga i pel camí fem la nostra vida.

Trocets

En un mateix lloc es poden recollir, trocets grans i trocets petits.

Els trocets petits queden diluïts dins la immensitat de l'entorn.

I quan els veus, poden arribar a ser tant captivadors com tot el que l'envolta.