De pedres n'es ple el camí.

De pedres n'es ple el nostre camí, que pas a pas les anem deixan enrera i formen part del nostre passat.
De pedres son plenes les muntanyes que superem per arribar el cim.

Allà lluny...

Allà lluny, on la vista es perd allà lluny esta el que desitjem.
I pas a pas em d'anar fem camí potser triguem tot una vida en arribar, potser mai arribarem, però l'esperança es la que ens belluga i pel camí fem la nostra vida.

Trocets

En un mateix lloc es poden recollir, trocets grans i trocets petits.

Els trocets petits queden diluïts dins la immensitat de l'entorn.

I quan els veus, poden arribar a ser tant captivadors com tot el que l'envolta.

Un nou despertar.

Igual que desperta un nou dia, desperta un nou any.

Una nova sortida aquesta vora el mar amb bones llums i la bona companyia de Jorge Escobedo.
Em tingut bona temperatura encara que de camí,era baixa.
No se que te aquesta caleta, que sempre que m'hi apropo, les llums em fascinen.
Serà la darrera sortida d'aquest any, així que bon any novament!

continuarà ....

Bon any!!

Oi que a pesar de tot mal pronòstic, nosaltres sortim a per captar la bellesa que la mare natura en ofereix?
Oi que encara que nevi, plogui, faci fred, vent i ens diguin que boig/a estàs per sortir amb aquest temps i aquests hores, nosaltres sortim?
Dons contra tot pronòstic que tingueu un Bon 2012!!!
i com solen dir els que a mi NO m’agraden: "Valor y al toro"

Pau i amor.

Petons i abraçades per tots vosaltres.

Per que hi han diferents maneres o graus d'estimació.
Es pot estimar a una persona en un segon i no veure-la mai mes,aquella tendresa que t'inspira aquell segon,no es amor?
Amor es el que tens cap els teus fills, amor es el que tens cap els teus amics,encara que acaben anomenant-lo amistat.
Amor es te aquella persona especial, amb qui comperteixes un moment,un ratet, unes vacances,un cap de setmana i després potser no la veus en mesos, en mesos o anys,però saps que us teniu allà.
PAU I AMOR!!!

El Pedraforca i les bruixes.

Una de les llegendes més difoses diu que la nit de Sant Silvestre (31 de desembre) les bruixes es reuneixen al Pedraforca i salten i ballen per sobre de les argelagues. Una altra llegenda explica per què la muntanya té aquesta forma tan característica: una nit de Sant Silvestre les bruixes celebraven un aquelarre al cim d'una muntanya altíssima que era situada on actualment hi ha el Pedraforca. Les bruixes estaven dividides en dos bàndols i es barallaven entre elles, feien tant soroll que fins i tot tremolava la terra. Els habitants de Saldes es van espantar tant que van començar a encomanar-se a sant Miquel i a fer-li pregàries, tant, que els va escoltar, va baixar del cel i d'un cop d'espasa va trencar la muntanya en dues parts, bo i deixant un bàndol de bruixes al pollegó inferior i l'altre bàndol al pollegó superior. Alhora, amb aquell cop d'espasa va trencar en milions de trossos el cim de l'antiga muntanya: encara ara es poden veure les restes de pedres d'aquell cim a la tartera del Pedraforca.