Boires seductores.

I es que m'agraden les boires!!! les trobo seductores,si,si...

Ensenyen sense acabar d'ensenyar, jugant a la seducció.

Et captiven et quedes mirant,esperant que es despullin davant teu i mostrin el que amaguen.

us deixo dues fotografies que us mostern el joc de seducció de les boires.

Mirall de l'ànima

L'aigua de l'estany es un mirall on es pot veure relaxada l'ànima.

Potser alterada per un cop de vent o una pedra que cau a l'aigua però a poc a poc torna la quietud a poc a poc tot es calma i sorgeix la imatge que sempre esta allà, per molt que s'esborri o creiem que l'hem perduda.

La llum dins l'onada.

La grandesa de l'entorn em supera,la seva bellesa em captiva tant que he de treure "la foto" sigui com sigui i després al veure el resultat, quedo tant decebuda que plegaria veles,per que no gaudeixo ni de l'entorn ni de la fotografia.

Aquesta fotografia que us mostro, es més aviat per demostrar-me a mi mateixa que "la foto"
no esta en la immensitat de l'entorn, si no també pot estar allà on no mirem, en les coses més properes.
En ella he buscat la llum de la inspiració,vaig buscar la llum dins l'aigua


La meva amiga Mercè em va dir unes paraules que ja m’havia dit en Pere,tots dos les expressen al seu estil es clar, la inspiració sorgeix dins teu, medita, respira i et sorgirà i si no sorgeix gaudeix de la bellesa de l’entorn.
Espero superar aquest moment i continuar amb més tranquil·litat,aquest camí.
He de agrair els amics que pateixen aquestes cabòries meves, per patir-les TANT pacientment.
Gràcies Mar Carrera (Mercè) per estar aquí des de tant lluny.
Gràcies Pere per la Sannnta paciència que has tingut i disculpa "la machacada".

He de continuar....

Petites coses.

Com de petiteses poden sorgir grandeses.
Com d'allò que sembla que no està, si et fixes be es de gran bellesa.
Com d'un trocet del nostre gran mon, un trocet minúscul et pot captivar durant una gran estona i donar-te pau.

Per que la vida es plena de petites coses que et donen molt sense saber-ho, aquestes son les meves fotografies avui.

El meu granet de sorra.

Fa poc un fotògraf en una revista,va comentar que matinant, carregant la motxilla a les espatlles,passar fred... per aconseguir imatges que commoguin i provoquin emocions, aportem el nostre granet de sorra a protegir el nostre entorn, els nostres espais naturals, la nostra natura. Per que com diu, "no es pot protegir el que no es conegut".


Això, em va animar a seguir endavant i continuar ensenyant les meves imatges.
Aquest fotògraf es, Rafael Rojas i la revista LNH.

Peguera.Un altre espai perdut.

Aquest espai que us presento avui, ja està sentenciat,volen construir un hotel aprofitant les runes d'un antic poblat.
Això representa, cotxes i gent per la zona, que vulguis o no, afecten al medi.
Per a mi Peguera fins ara, era el meu raconet del Berguedà,on em sentia amb pau i m'escapava. Hi han molts més,però per a mi aquest tenia un encant especial.

Havia de fer una nocturna allà, també havia de fer una posta de sol aprofitant el poblat.
Havia de ....havia de ...ja no podrà ser.
Espero que tractin l'espai amb gust i respectant l'entorn natural.

Montseny es viu.

Els arbres,després de ser acariciats per l'aigua i el vent, es despullen per rebre la frescor del fred hivern.

Aquest matí amb la companyia d'en Jorge, hem gaudit d'un Montseny viu, res a veure, aquest nou aspecte amb el de fa un mes, que era sec i esmorteït.

Avui era viu, ple de rius,el vent movia de les branques,despullant els arbres, les fulles anaven caient deixant els camins catifes de colors.

Això s'ha acabat !

Fins l’any vinent.