El Pedraforca de nit, també es maco.

Es pot dir, que va ser una quedada a cegues, per que no coneixia de res a en Jordi,només de flickr,vam quedar a les 06:00 h de la matinada per anar a Gisclareny, lloc on ja feia temps tenia pensat, pujar a fer una foto al Pedraforca.
En Jordi durant aquests dies ha resultat ser un bon guia, correcte i amable, tot el grup n'estem agraïts.

Novament enamorada ....

.... de les vegades que em sorprens, dels regals que em fas,de la teva bellesa,la teva llum i el teu color.
Novament enamorada del Berguedà.

Es un no parar,si visques cada dia al berguedà em tornaria boja, per que sempre em sorprèn, el seu ritme canviant de llum, color les seves tempestes,els seus riuets, no se cap a on mirar si miro aquí em sento dir "oh ka macu" si miro allà segueixo dient "oh ka macu".
No puc esta, més que enamorada del Berguedà.

Ohh, ka maco m'ha quedat,oi companys/es????

Si pitgeu la foto,es pot apreciar un dèbil, arc de Sant Martí que uns moments abans era impressionant, però corrent per buscar una composició més correcta, es va anar debilitat.Aixó es la que te la fotografia a la natura.

Boires

Boires que envolten el Berguedà, amagant la seva gran bellesa, com si sapiguem-se'n que es un tresor que no volem perdre.
Al admirar aquesta preciosa estampa,pararia el temps,per seguir-la contemplant eternament, en silenci i gaudint de les olors que em porta del bosc mullat per la pluja.

En aquest cap de setmana de Tots Sants, he pogut gaudir de bona companyia,
de boniques vistes i del bon menjar de la terra berguedana.

Formigal,primeres llums.

Ara que ja deixem l'estiu,rera nostre, quan ja ens oblidem d'aquella calor sufocant i comancem a percebre les frescors que ens porta la tardor, diem a deu les vacances s'estiu i somniem amb l'arribada de les primeres neus que obren la temporada d'esquí i les escapades cap la muntanya.

Sense paraules....

...he quedat sense paraules.
Anava per la carretera,miran el cel (i controlant els radars ;-)),decidint sobre la marxa, si pujar per la carretera de Cercs o pujar per la de Saldes, on hi hauria millor llum ???


_____________


A la alçada del càmping Berguedà (una mica de publi)vaig trobar un racó on parar i sense mirar la composició més encertada, per no perdre la llum i els colors del moment,vaig disparar.





Tot seguit,vaig enfilar fins el mirador que hi ha passar Maçaners i oh!!! aquelles llums i color havien desaparegut,pero guau quin espectacle,oh vaig contemplar aquest meravellós quadre i vaig quedar sense paraules.

El bosc

Es tot un plaer passejar pel bosc, ell et pot oferir gran quantitat de colors, textures, olors.
Dins del bosc em sento part d'ell, sóc part d'aquesta terra que desgraciadament l'home, no en te prou-te cura espero i desitjo que mai em falti el bosc, per sentir-me part d'aquest món.

El meu país es tant petit ....

_____________

Hi diu la cançó:
"El meu país és tan petit
que des de dalt d’un campanar
sempre es pot veure el campanar veí"
En aquest cas, es tant petit que des del cim es pot veure el cim veí.
Us presento una de les panoràmiques que es pot veure, des del cim del Pedraforca.
Durant l'ascensió vam tenir, sol,núvols,pluja i una petita calamarsada.
Foto d’arxiu,maig 2009.