divendres, 1 d’abril del 2016

Quan el paisatge et transporta al país de les meravelles.

De vegades hi han vistes que m'atrapen.

Quina sort poder endur-me a casa aquest panorama.Vaig seure a terra per gaudir del que els meus ull estaven contemplant i no m'hagués mogut.

El contrast de tons d'aquest paisatge, em van transportar a un conte.

Esperava veure passar a correr cuita un conill amb un rellotge a les mans, queixant-se que arribava tard, aquell país meravallos que es veia al fons.



8 comentaris:

  1. Buf! aquesta carena està ben guapa. Molt xula, Esther. Un lloc on realment seure i mirar una bona estona.

    ResponElimina
  2. Aquests paisatges geològics em fan pensar amb els origens de tot plegat. Molt guapo. Una abraçada

    ResponElimina
  3. Un lloc preciós.
    Per estar una bona estona mirant-la.
    Salut.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Semblava un dibuix vaig quedar encantada, mirant el paisatge.

      Elimina
  4. A la carena aquesta s'hi pot trre-re molt de suc...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ho imagino,amb llums i ombres. Bons motius per tornar.

      Salutacions.

      Elimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...